Situació
Vista de llevant d’aquesta església, avui destinada a usos profans.
Arxiu Gavín
L’església de Sant Martí de Rovinyó es troba a la capçalera de la riera de Codonys, al peu del Montmajor, a uns 2,5 km en direcció nord-oest de Caldes de Montbui. És de propietat particular; pertany a l’heretat del mas Pascol, d’aquí que es conegui també per Sant Martí del Pascol. És edificada a llevant de la pairalia, en una feixa de sota, i s’utilitza de magatzem.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG117108.
S’hi arriba per la carretera de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor. Al quilòmetre 2,400 trobarem un camí carreter a mà esquerra: el trencall de can Pascol. Després d’un curt recorregut ens conduirà a l’era de la masia, on hi ha la clau. (LlFL)
Història
Tot i que aquesta església devia existir de bastant abans, no és documentada fins a la darreria del segle XI, concretament l’any 1093, en la pignoració feta per un tal Guillem i la seva esposa Arsenda d’un alou situat “in loco que dicunt Santi Martini de Rouinno”.
La capella és documentada amb el nom de Rovinyó fins al segle XVIII, en què canvia i pren el dels propietaris del mas a què pertanyia, els Pasqual; l’any 1771 ja la trobem com a Sant Martí del Pasqual, apel·latiu que amb el temps ha esdevingut “del Pascol”. Consta també que l’any 1775 Miquel Pasqual de Rovinyó feu renovar l’arc del campanaret de cadireta que, en un moment que desconeixem, s’havia incorporat al temple primitiu. D’altres petites reformes a càrrec sempre dels propietaris del mas del Pascol les tenim documentades els anys 1808 i 1860.
Actualment, serveix de magatzem d’una explotació avícola del mateix mas. (RVR)
Església
Planta de la capella reforçada amb contraforts al mur sud i amb una sagristia tardana.
J. M. Masagué
La capella de Sant Martí és d’una sola nau amb absis. La nau és de planta rectangular i és coberta amb una estructura de fusta, de la qual desconeixem les característiques perquè actualment és tapada per una volta de maó pla que hi fa de cel ras. L’absis és de planta semicircular i és cobert per una volta d’un quadrant d’esfera. Aquest absis s’obre a la nau mitjançant un doble reclau, que forma un arc intermedi, entre l’absis i la nau, que és més ample.
L’orientació d’aquesta capella surt una mica de l’orientació tradicional, ja que l’eix longitudinal és dirigit al sud-est, i no es veu, per qüestions d’emplaçament o de topografia, una justificació plausible, per bé que sembla que es va intentar corregir amb la desviació que presenta l’absis respecte l’eix de la nau.
Dels elements originals de la il·luminació d’aquest edifici només resta la finestra, ara tapiada, de l’absis, centrada i seguint un eix a mig camí entre el de la nau i el tradicional. Sembla que és de doble esqueixada i té un arc de mig punt fet amb petites dovelles. Actualment, hi ha dues finestres més, però de construcció molt més moderna, una a migdia i l’altra al mur de tramuntana de la nau. La porta, tot i que deu mantenir l’emplaçament original, ha estat totalment modificada.
Hom pot observar en l’edifici dues etapes constructives; la primera correspondria gairebé a tot el cos de la nau, que va des del mur de ponent fins a prop de l’absis, on l’aparell dels murs és fet d’opus spicatum, i la segona a la resta de la nau, aproximadament 1,30 m, junt amb l’absis, on les pedres presenten una disposició en filades horitzontals molt regulars.
L’aparell en opus spicatum és present tant a l’exterior com a l’interior i fins una alçada d’uns 2,80 m. És format per pedres primes i llargues, de mida considerable, disposades en forma d’espina de peix i anivellades de tant en tant per filades horitzontals. Les pedres no presenten cap mena de treball i estan preses per un morter de calç molt pobre. L’aparell de la part de la nau que toca a l’absis, i l’absis mateix, són fets amb pedra de paredar simplement escairada a toc de maceta i disposada en filades horitzontals força uniformes.
La capella és una construcció preromànica de final del segle IX, ampliada o refeta en la zona de l’absis al final del segle XI o al principi del segle XII. (JMaM)
Bibliografia
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 174
- Moreu-Rey, 1962, pàg. 202
- Garcia i Carrera, 1986, pàgs. 24-25
- Vall i Rimblas, 1975
- Vall i Rimblas, 1977b
- Mas, AMB, s.d., VIII, pàg. 80
- Ballart-Villanueva, 1984, pàgs. 33-40
- Rais, 1976, pàg. 11