Situació
Vista interior de l’església, que palesa el seu estat avançat de ruïna.
E. Pablo
La capella de Sant Tomàs del Prat de Dalt és a la riba esquerra de la riera de Caldes. Pertany al terme de Caldes i a la parròquia de Sant Feliu de Codines. Enfilades al turó que hi ha sobre la masia del Prat de Dalt hi ha les restes de l’edificació. La capella és a tocar del camí, dins el bosc, prop del límit d’aquest amb una zona que esdevingué erma a causa d’un incendi forestal que abastà el cim del turó.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG301139.
S’hi arriba des de la carretera de Caldes de Montbui a Sant Feliu de Codines. Al quilòmetre 17,900, a mà esquerra, neix l’ample camí carreter que mena a la masia del Prat de Dalt. Després d’un recorregut de 300 m, cal trencar cap a la dreta en un revolt molt tancat. A partir d’aquí hi ha 800 m més, ara de pujada, que duen arran mateix de les parets i l’absis de l’església en ruïnes. (LlFL)
Història
Aquesta ermita situada a mitja muntanya del Prat de Dalt, era dedicada a sant Tomàs Becket, canonitzat l’any 1172, quan encara no havien transcorregut dos anys de la seva mort. El primer esment documental del temple és de l’any 1190, tan sols divuit anys posterior a la data de la canonització del sant, prova de la ràpida difusió que tingué a Catalunya la seva devoció.
Les notícies sobre aquesta església no són molt abundoses: el 1578, a causa del seu estat precari, el bisbe manà que es tanqués i reparés, cosa que devia fer-se perquè continuà apareixent en les visites pastorals posteriors. Els propietaris de la capella l’any 1771 obtingueren permís del bisbe per a traslladar-la al mas del Prat de Dalt. El nou edifici data del 1775 o 1776. A partir d’aquest moment s’abandonà a la seva sort l’antic temple, i avui dia, envaït per la brossa, està totalment en ruïnes. (RVR)
Església
Planta de l’església, on s’indiquen els contraforts que no n’han pogut evitar la ruïna.
J. M. Masagué
La capella de Sant Tomàs del Prat de Dalt és un edifici senzill d’una sola nau amb absis. La nau és de planta rectangular i té l’absis, més estret i de planta semicircular, obert pel costat de llevant. La unió d’aquests dos espais es fa mitjançant un doble reclau en degradació. La nau és coberta per una volta de canó seguit generada per un arc apuntat, que malauradament està pràcticament esfondrada, i l’absis per una volta de quadrant d’esfera.
L’interior és il·luminat per dues finestres, una de doble esqueixada i arc de mig punt i l’altra d’una sola esqueixada i llinda plana. S’obren, respectivament, al fons de l’absis i al centre del mur de ponent.
La porta d’entrada és situada al mur de migdia, formada per dos arcs de diferent alçada amb una llinda intermèdia. L’arc exterior és fet amb dovelles treballades, de les quals només queda pràcticament la meitat. L’arc interior, un arc capalçat fet amb dovelles rústegues, és sencer, fins i tot hi ha l’empremta deixada sobre el morter per l’encanyissat que formava part de la cintra amb què es va construir l’arc; també hi resta l’empremta de la llinda intermèdia, que era de fusta.
L’aparell dels murs d’aquesta capella està fet de pedres amb forma laminar, molt abundants a la zona, i de diverses mides. Hom les disposà sense gaire cura en filades horitzontals més o menys regulars. La majoria de les pedres presenten un simple desbastat, només a les cantonades s’observa un treball més acurat, on les pedres, que són de mides més grans, estan ben escairades. Les pedres que formen els arcs de la finestra de l’absis són treballades, molt toscament, per tal d’adaptar-les a la forma i la mida de la mateixa.
Com que la volta actualment està mig esfondrada, hom n’ha pogut analitzar l’estructura, com també la del farciment que omple els carcanyols. La volta és feta amb pedres aplanades disposades en plec de llibre i lligades amb morter de calç. El farciment és constituït també per pedres de forma aplanada barrejades amb morter de calç, amb una disposició aproximadament radial.
A l’exterior, sobre l’arc que separa la nau de l’absis, hi ha les restes d’un campanar d’espadanya.
Posteriorment, arran dels moviments dels murs que devien obrir les voltes, hom va afegir uns contraforts a la façana de migdia i a l’absis, per tal de contrarestar la pressió de les voltes.
Hom pot inscriure aquesta capella dins el grup de capelles rurals, sense ornamentació, que foren bastides a la comarca al llarg del segle XII. (JMaM)
Bibliografia
- Moreu-Rey, 1962, pàg. 208
- Garcia i Carrera, 1986, pàg. 26
- Vall i Rímblas, 1980
- Ballart-Villanueva, 1984, pàg. 39
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 172