Situació
Antiga fortalesa de la qual només resten algunes filades del seu basament.
J. Bolòs
Fortificació situada al cim del turó de la Torre Roja, a l’extrem d’un serrat, des d’on podem albirar tota la plana de Caldes de Montbui. Al seu costat hi ha un vilatge ibèric.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG293094.
Si agafem la carretera que va de Caldes de Montbui a Sentmenat, havent passat el pont de la riera de Caldes, cal seguir un camí carreter fins al Roure Gros, tot passant pel costat de diversos masos i granges. Des del Roure Gros cal entrar al bosc per una pista uns centenars de metres. Quan trobem una cruïlla, hem de girar a mà esquerra fins a un collet, on cal prendre el camí de l’esquerra. (JBM)
Història
Situades en la línia divisòria dels municipis de Caldes de Montbui i Sentmenat, s’alcen les ruïnes d’aquesta torre damunt un petit turó que hi ha a ponent de la vila de Caldes. El primitiu nom d’aquest puig fortificat era Castellar o Puig Castellar i correspon, segons els arqueòlegs, a un antic establiment, ben segur d’època ibèrica, reutilitzat posteriorment pels romans, per tal com la base de fonamentació de la torre és feta amb carreus regulars que recorden tipològicament les construccions romanes. A partir de l’edificació existent sembla que es produí una continuïtat d’ocupació en temps medievals, malgrat la manca de documentació que envolta la seva història. El topònim “Torre Roja” no sembla pas sorgit durant l’edat mitjana, malgrat l’existència a Caldes de dos llinatges dits Penya Roja i Turre Rubea durant els segles XI i XII; de fet, una de les primeres referències de la “Torre Roja”, i encara de forma indirecta, apareix l’any 1529 i en altres notícies de segles posteriors. (ARD-MLlR)
Torre
Alçat i planta dels seus escassos vestigis.
J. M. Masagué
La interpretació de les restes de la Torre Roja és difícil a causa que hi trobem dos elements que corresponen a dues etapes poc o molt distanciades en el temps. Hi ha una torre exterior al conjunt de la fortificació, amb un diàmetre d’uns 10,5 m. Els murs tenen un gruix d’uns 155 cm. La part de la torre que s’orienta cap a la plana de Caldes és feta amb pedres disposades formant un clar opus spicatum. La part de la torre que s’orienta vers la muntanya és construïda amb uns carreus més grans, que fan, per exemple, 25 cm d’alt per 105 cm d’ample. Són units amb morter de calç. Aquesta construcció, de la qual només veiem la cara exterior, solament es conserva en una alçada d’uns 170 cm.
A l’interior hi ha una altra torre, també de planta circular, amb uns murs que fan 190 cm de gruix i amb un diàmetre interior de 360 cm. En l’actualitat és uns 140 cm més alta que l’exterior. En tota ella trobem filades amb opus spicatum força típic de l’època preromànica (per exemple a la Torre del Llor, al Baix Llobregat, o en tants d’altres llocs); les pedres del mur, que poden fer 15 cm per 25 cm, són unides amb morter de calç. La cara exterior de la construcció fou arrebossada amb calç.
De fet, ens podem plantejar dues hipòtesis de treball sobre l’evolució d’aquesta construcció. Una podria ésser: en una primera torre d’època romana (ara l’exterior) s’inclogué a l’interior una torre de l’alta edat mitjana; al mateix temps que s’esdevingué la inclusió es degué produir la reconstrucció de bona part de la vella. Aquesta idea d’uns precedents romans ha estat proposada per diversos estudiosos.
Una altra possibilitat que no podem pas rebutjar és que a la torre alt-medieval interior, durant la mateixa edat mitjana, s’hagués afegit, per tal de consolidar-la, una torre exterior. Per a construir la cara més desprotegida pel relleu potser s’aprofitaren alguns carreus més antics del jaciment ibèric proper. Aquesta segona hipòtesi permet de comprendre que bona part dels murs de la torre exterior siguin fets amb opus spicatum i que no tinguin una cara interna. Així mateix, també permetria de comprendre que la torre interna, que podem datar cap al segle X, tingui un arrebossat exterior, que no seria lògic que existís si no hagués estat en una etapa inicial a l’aire lliure. De fet, en l’època preromànica ja tenim altres exemples de processos de recobriment d’una torre també preromànica en les fortificacions d’Ardèvol(*) i de Vallferosa al Solsonès; en el primer cas una torre de planta circular en cobrí una de rectangular, en el segon ambdues tenien una planta circular. (JBM)
Bibliografia
- Moreu-Rey, 1962, pàg. 224
- Els castells catalans, II, 1969, pàg. 169