Situació
Absis de l’església sobrealçat i ofegat per construccions tardanes.
M. Anglada
Vista de l’església des del sector de ponent.
M. Anglada
El petit nucli antic on és emplaçada l’església parroquial de Sant Muç queda al costat de la riera de Cànoves i prop del quilòmetre 41 de la carretera de la Garriga a Llinars del Vallès, a 346 m d’altitud sobre el nivell de la mar.
Mapa: 37-14(364). Situació: 31TDG464162.
El trencall es troba al quilòmetre 41 de l’esmentada carretera, que cal agafar a l’esquerra, vers el nord. El recorregut fins a trobar l’església és d’uns 200 m escassos. (MAB)
Història
El lloc de Cànoves, o “villa Canavas, in Valense”, és documentat des de l’any 918. Més tard, el 1002 i el 1007, consta que el monestir de Sant Cugat tenia terres “in Canovas vel infra eorum terminos”. L’església de Sant Muç és documentada en una deixa testamentària d’Ermengol Samarell, del 1077, i de nou ho és el 1098 i el 1123. No hi ha, en canvi, cap notícia d’obres o de l’edifici romànic que ha subsistit en part. Les primeres visites pastorals, que comencen el 1301, fan esment dintre els segles XIV i XV dels altars de Santa Maria i de Sant Joan. La parròquia tenia només 20 parroquians el 1413 i no començà a créixer fins al final del segle XVI. El 1591 es va acabar el retaule major, i dintre del mateix segle l’edifici es va ampliar amb quatre capelles dedicades inicialment al Roser, el Sant Sepulcre, sant Isidre i sant Sebastià. Més tard, altres advocacions foren: sant Miquel, sant Simplici o sant Antoni. Van fer unir devocions i canviar de titulars els altars.
L’església actual es devia reconstruir ja entrat el segle XII, si ho hem de jutjar pels paraments i les proporcions. (APF)
Església
Planta de l’església molt modificada per l’afegitó de capelles laterals i edificis adossats a la capçalera.
M. Anglada
Es tracta d’un edifici molt modificat en diverses èpoques, però l’estructura primitiva encara es pot identificar prou bé. Consta d’una planta rectangular de dos trams, coberta amb volta de canó seguit i amb un arc toral de reforç. El primer tram, més estret, queda a l’extrem de ponent, al costat de l’entrada. L’absis, llis i semicircular, és mutilat i cobert amb volta de quadrant d’esfera, i encapçala la nau amb l’arc triomfal. Com a elements arquitectònics queden dues finestres absidals de doble esqueixada i la portalada d’una arcada amb arquivolta, propis del segle XIII. Els murs de tramuntana i ponent són sobrealçats per tal de fortificar l’edificació, per la qual cosa es van construir dues espitlleres a la façana principal i cinc més sobreposades a la façana de tramuntana.
Tota la resta d’elements ja pertanyen a èpoques posteriors, com ara les capelles gòtiques, la sagristia, el campanar i altres dependències secundàries.
L’aparell és vist i rejuntat a tot l’interior, on s’emprengueren obres de restauració per tal de descobrir l’obra romànica, mentre que en l’exterior han quedat parts mig arrebossades. Els carreus són força regulars pel que fa a l’interior de la nau i a la façana de ponent, però a la part externa de l’absis l’aparell és bastant més irregular. Caldria esbrinar si realment els dos contraforts que hi ha funcionen com a tals o si es tracta potser de restes de construccions no demolides del tot. (MAB)
Bibliografia
- Gallardo, 1938, pàgs. 55-56
- Martí Bonet, 1981, pàgs. 231-236
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 108