Situació
Vista de l’absis ornat amb decoració llombarda, apujat i fortificat.
M. Anglada
El temple parroquial de Sant Andreu queda al peu de la carretera de la Garriga a Llinars del Vallès, passat el quilòmetre 36 a la dreta, vers migjorn, dins d’un petit nucli de població.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG429157.
A poc més de 3 km de la Garriga ja es veu el poble i el campanar del temple. (MAB)
Història
El lloc o terme de Samalús consta des del 1002 en la butlla de confirmació de béns a Sant Cugat del Vallès, monestir que tenia béns territorials “in Samaluz”. Més endavant consta com una de les parròquies del feu comtal del castell de Montbui, que posseïa el comte Gombau de Besora des del 992 com a mínim, i que, un cop mort, els comtes Ramon i Almodis van confirmar al seu gendre Mir Geribert, el 1059, després d’una època de lluites i desavinences. El document del 1059 cita explícitament la parròquia de “Sancto Andreo de Samalucio”. L’any següent, el 1060, el bisbe de Barcelona, Gislabert, infeudava la mateixa parròquia amb les altres del terme de Montbui a Guisla de Besora i als seus fills. Al costat d’aquests documents més importants, el nom apareix en documentació de Sant Cugat dels anys 1007, 1024, 1098 i 1120. Era una parròquia unida a la mensa capitular de Barcelona, la qual en tenia el dret de patronat. Segons les visites pastorals dels segles XIV i XV, tenia també els altars de Sant Pere i de Santa Maria. Fou objecte de l’ampliació de capelles als segles XVI i XVII, per les devocions del Roser, sant Jacint i sant Isidre. La façana de l’església fou renovada o modificada el 1980, segons la data que hi consta. L’edifici ha estat objecte fa pocs anys d’una restauració feta amb la intenció de posar en relleu l’edifici romànic del segle XI. El campanar, que té la base romànica, fou sobrealçat el 1629. (APF)
Església
Planta de l’església amb les clàssiques ampliacions originades per devocions tardanes.
M. Anglada
La construcció actual és molt modificada, però, tot i així, queda manifest que es tracta d’una planta d’una sola nau, rectangular, coberta amb volta de canó seguit i encapçalada amb un bell absis semicircular cobert amb volta de quadrant d’esfera. Té tres finestres de doble esqueixada, centrades en bandes llombardes separades per quatre lesenes que divideixen les dues arcuacions de cada tram. L’absis es va sobrealçar amb un aparell més regular, on resta un rengle de cinc espitlleres com les de Sant Muç de Cànoves. El campanar és de planta quadrada, d’un pis, amb tres arcuacions a cada cara i lesenes a les cantonades. També fou sobrealçat amb un aparell molt més bast d’èpoques posteriors.
A l’interior es veu l’aparell amb carreus rejuntats, on es perden les filades horitzontals.
Les addicions posteriors consisteixen en unes capelles laterals d’arcuació gòtica, la sagristia i altres dependències secundàries. (MAB)
Bibliografia
- Gallardo, 1938, pàgs. 45-46
- Martí Bonet, 1981, I II, pàgs. 453-457
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 90