Museu
Al Museu Balvey de Cardedeu es conserven restes romàniques disperses que, en general, són força desgastades i de poca qualitat. Convé remarcar que, un cop analitzats, els capitells 1, 2 i 3, força deteriorats, són gòtics.
El capitell núm. 4 té forma cúbica i fa 18 cm de costat per 16 cm d’altitud. És decorat amb motius vegetals, si bé la seva col·locació no és gaire comuna dins el romànic. Les fulles parteixen de dos nivells. A mitja alçada del capitell i en el centre de cada cara en surt una en sentit descendent; del mateix punt de partida i en direcció oposada surten tiges que es bifurquen cap a les arestes, on formen altres fulles d’un relleu considerable. Per les seves petites dimensions, segurament corresponia a una finestra geminada.
Podem trobar algun paral·lel compositiu en altres zones de Catalunya, com per exemple un capitell de Sant Llorenç de les Arenes, del segle XIII, i un del portal del pati d’entrada de Sant Benet de Bages(*). El que crida més l’atenció d’aquest capitell és la manera com l’autor n’ha concebut l’execució. Per bé que hom veu una intenció global en l’ornamentació, aquesta s’aconsegueix després d’una decoració independent de cada cara en què es dona un gran volum a les arestes. Aquest aspecte el diferencia dels altres exemples esmentats, on la decoració, especialment en els angles, és fruit d’un treball unitari. Això ens fa notar la rusticitat de l’autor.
Pel que fa a la iconografia d’aquest capitell, F. de P. Cardoner creu que es tracta d’una faç o calavera (1980, pàg. 68), reminiscència d’un culte megalític. Creiem, però, que no cal buscar significats tan profunds i que es tracta més aviat d’una simple representació vegetal. Les concavitats formades per l’evolució de les fulles, que segons aquest mateix autor contenien pedres semiprecioses (1980, pàg. 69), les trobem també en un altre capitell del museu de Vic que data de mitjan segle X i començament del segle XI, cosa que ens ajuda a justificar la tipologia vegetal(*).
Aquesta peça podria datar-se, igual que l’anterior, de la primera meitat del segle XI. Això no obstant, podem pensar en una datació molt més avançada, dins el segle XIII, malgrat el seu aire aparentment arcaïtzant, ja que la temàtica que presenta s’observa igualment en aquesta època.
Capitell núm. 5 provinent de l’església de Santa Maria.
A. Martí
El capitell núm. 5 fa 29,8 cm d’altitud per 19 cm d’ample. Només és treballat per una cara i la conservació deficient no ens permet d’identificar gaire bé els elements ornamentals. A la meitat inferior del capitell es marquen amb fortes incisions els límits d’un rombe; a la meitat superior, i entre motius cordats, es marquen tres fulles amb un punt de partida comú; l’àbac també és decorat amb motius geomètrics, combinant la ziga-zaga amb els cercles.
Aquest capitell conté elements preromànics, com la palmeta trifòlia, similar a una de la làpida de Santa Maria del Camí, i els motius de soga, molt comuns en aquesta època.
La factura d’aquest capitell, tosca i barroera, demostra que l’escultor no era gaire bo i que tenia dificultats per resoldre els problemes de l’adequació al marc i de la simetria.
Després de l’anàlisi comparativa amb altres peces, pensem que aquest capitell data d’una època anterior al segle XI.
Fragments de finestra considerats provinents de l’església de Santa Maria.
A. Martí
Al museu hi ha també un fragment del que devia ésser un arc semicircular monobloc destinat, segons les mides —uns 21 cm d’alçada—, a una finestra. Se’n conserva poc menys de les dues terceres parts, a partir de l’extrem esquerre. Les cares incloses en l’obra estan tot just desbastades, mentre que la cara visible, emmarcada per una línia que segueix la forma de l’arc, presenta un treball en entrellaçat, una trena de quatre caps feta en doble línia. El relleu està molt desgastat, però encara deixa veure la poca regularitat en els nusos i la manca de destresa de l’escultor. F. de P. Cardoner (1980, pàg. 68) remarca la simbologia numèrica i la data d’època visigòtica d’aquesta peça. Si bé es podria establir una datació primerenca, per tal com conté un motiu àmpliament repetit en l’escultura, també podem veure altres casos de datació més tardana, com, per exemple, unes impostes de Sant Pere de les Puelles, del segle XI, i un relleu conservat al museu de Girona dels segles X o XI(*). Més tard, aquest entrellaçat és àmpliament usat en la decoració d’arquivoltes en les portalades del segle XII. També trobem exemples d’arcs de finestra decorats amb relleus, com un arc monobloc de Sant Miquel de Fluvià, datat del segle XI(*), i l’arc decorat de forma geomètrica a l’absis de Nostra Senyora del Roser(*), edifici una part del qual és datada al segle XII.
A partir d’aquests exemples d’entrellaçat, especialment del conservat al Museu de Girona, datem aquest fragment del segle XI.
Una altra de les peces és un fragment d’imposta amb un treball motllurat en la part visible, mentre que la resta del bloc només està desbastat. Fa 12 cm d’altitud per 38,5 cm de llarg i 16,5 cm de fons.
No és fàcil obtenir-ne més documentació, ja que es tracta només d’un fragment. L’existència d’una església romànica, de la qual es conserven restes encastades en l’edificació actual, ens poden fer pensar que aquest fragment deu procedir d’aquest edifici, documentat al segle XII, o d’algun altre d’anterior.
També podem veure al Museu Balvey un bloc de pedra, de 15 cm d’alt per 10 cm d’ample i 22 cm de fons, amb un cap esculpit en una de les cares. Aquesta figura ocupa tota l’alçada de la peça; el relleu, molt desgastat, deixa veure una cara allargada amb tots els trets definits i amb una banda horitzontal al front a tall de corona.
Aquesta pedra prové, segurament, de l’edifici romànic de Santa Maria de Cardedeu, datat al segle XII, del qual es conserva el fragment d’un mur encastat en l’edificació actual. Hom pot veure també un relleu similar en una lesena. S’ha de donar a ambdós relleus la mateixa datació.
Aquest conjunt ha estat poc estudiat des del punt de vista escultòric. Antoni Gallardo (1938, pàg. 51) esmenta l’existència d’un capitell preromànic o potser visigòtic, potser el núm. 5. F. de P. Cardoner (1980, pàgs. 67-69) fa un petit estudi d’algunes de les peces que es troben al Museu Balvey i les data d’època preromànica.
En parlar de les peces individualment, hem remès a diferents conjunts dels segles X i XI, com Sant Pere de Casserres, Sant Miquel de Fluvià o Sant Pere de les Puelles, la qual cosa porta a situar aquests fragments dins l’escultura del començament del segle XI(*). La manca de qualitat dels capitells, per la poca regularitat en el relleu i en la simetria, ens fa pensar que foren obra d’un taller provincià. (AAR-AMaSan)
Bibliografia
- Gallardo, 1938, pàg. 51
- Martí-Cardoner, 1980, pàgs. 68-71
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 114