Situació
Un aspecte de les seves enigmàtiques ruïnes.
M. Anglada
El turó de Vilacís és situat a l’esquerra de la riera de Tenes o de Castellcir, a una cota de 789 m sobre el nivell de la mar, prop del mas de l’Antoja, que queda al nord-est del nou poblet de Castellcir.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG304247.
S’hi accedeix pel mateix camí que va al castell de Castellcir. Cal deixar el cotxe al mas de l’Antoja i agafar tot seguit un corriol molt perdedor vers el nord-oest. S’hi arriba aproximadament en deu minuts. (MAB)
Història
Les ruïnes del turó de Vilacís són un enigma. Una tradició local hi situa l’antiga parròquia de Castellcir, la qual, a causa d’un crim fet pel senyor del castell, es va traslladar al lloc actual; aquesta història, però, no és avalada per l’arqueologia. Entre l’any 1131 i el segle XVII és documentat un mas Vilacís, el qual podia trobar-se en l’esmentat turó, bé que les ruïnes no semblen pas correspondre a un antic mas.
Resta el dubte de si podrien correspondre a l’antic castell de Tenes, a una edificació desconeguda o a la capella de Sant Miquel d’Argelaguer, de situació desconeguda, documentada des del 1217. (APF)
Edifici
Planta dels vestigis que resten d’aquesta construcció.
J. Bolòs
Dalt del turó hi ha restes de diverses parets d’època romànica que permeten de suposar l’existència d’un edifici compost d’almenys tres elements units entre ells; n’hi ha dos al nord i un al sud-oest. A la paret occidental de la cambra o element nord-oest ha estat adossada una altra construcció, possiblement més moderna; cal tenir present que aquest lloc fou habitat fins a l’època contemporània. A la banda exterior de la paret nord comença un vall bastant profund que sembla fet artificialment.
La cambra nord-est té una amplada de 3,4 m per aproximadament 8 m de llarg (hi manca el mur est). La del nord-oest fa 4,25 m d’ample per 5,5 m de llarg. La cambra meridional, adossada al conjunt anterior, fa 8,1 m de llarg (de nord a sud) per uns 4,55 d’ample. Les parets antigues solen ésser força gruixudes, de 105 a 115 cm; són fetes amb carreus ben escairats de 12 per 23 cm, de 17 per 20 cm, etc. Hi ha, però, murs més prims, com el meridional, de 60 cm, que poden ésser així mateix originals; d’altres, per contra, semblen afegits en un moment més o menys posterior (el mur oriental de la cambra sud). Al mur nord, que en part aprofita com a suport una roca, foren arrencades les pedres escairades de les dues cares exteriors; solament n’ha restat el reble interior que sembla formar un opus spicatum, que pot ésser causa d’errors a l’hora de datar aquesta construcció.
En conjunt, podem dir que es tracta de les restes d’un edifici senyorial (fet per membres de l’estament senyorial), que, d’acord amb el gruix d’alguns dels murs, podia haver estat força alt i que era format per almenys un cos nord, dividit en dos elements, i un de meridional. En principi, no el podem datar en una època anterior als segles XII o XIII, tot i que això no impedeix que a sota no hi hagi restes més antigues que només poden ésser estudiades mitjançant una excavació acurada. (JBM)