Situació
Típica capella de castell, situada a migdia d’aquest en un pla inferior.
M. Anglada
La capella de Sant Miquel, o santuari de la Mare de Déu del Remei, queda al peu del castell pel costat de migdia.
Mapa: L36-14(363). Situació: 31TDG266222.
S’hi arriba pel mateix camí que hom pren per anar al castell de Castellterçol. Tenen la clau els masovers del castell i el rector de Castellterçol. (MAB)
Història
Una capella, potser l’actual, fou erigida al començament del segle XII per Tedmar Mir de Castellterçol, que morí en peregrinació a Terra Santa i en el testament va fer una deixa perquè es dediqués o consagrés. En les llistes de parròquies de la diòcesi de Vic dels segles XI i XII consta un “prevere de Castellterçol” diferent del rector de Sant Fruitós de la Ginebreda o de la parroquial.
Els Xetmar hi feren molts llegats i la dotaren de terres, per tal de poder fer cremar perpètuament una llàntia a la capella i per a celebrar-hi alguns aniversaris. Tenia cementiri propi.
Fou ampliada amb una sagristia al segle XVIII. Durant el còlera de 1894 s’enterraren al voltant més de 30 persones i abans s’hi enterrà el paborde De Vila (1829), de qui es conserva la làpida sepulcral.
Al segle XIX se li afegí l’advocació de la Mare de Déu del Remei i es feren obres de reforma del temple. Té encara culte i s’hi celebra un aplec el dia del Remei. (APF)
Església
Planta de la capella amb una construcció adossada al mur de migdia d’època tardana.
M. Anglada
L’edifici és d’una nau rectangular coberta amb volta de canó seguit. L’absis és semicircular, amb volta de quadrant d’esfera, una finestra absidal tapiada i un arc en gradació. Hi ha un cos afegit al costat de migdia. La portalada i el campanar de cadireta de la façana de ponent són refets en època més tardana. La major part dels murs exteriors estan arrebossats, però l’aparell és parcialment vist a l’absis, que és llis amb la finestra de doble esqueixada. La coberta és de teula corba de ceràmica amb un petit ràfec de llosa. A l’interior, els paraments i les voltes estan enguixats i pintats. Els carreus que es veuen són regulars i disposats en filades contínues. Tot l’edifici és en bon estat de conservació. La clau la guarden els masovers que viuen al mas del Castell. (MAB)
Bibliografia
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 126
- Els castells catalans, II, 1969, pàg. 213
- Pladevall, 1991, pàgs. 71-77
- Pladevall-Vigué, 1978, pàgs. 96 i 106