Situació
Antiga sufragània de Granera situada a l’extrem de llevant del terme de Castellterçol.
M. Anglada
L’antiga parròquia de Sant Llogari és emplaçada a l’extrem de llevant del municipi, vers tramuntana, gairebé al límit amb Granera i Monistrol de Calders. Es a la vora del casal o castell de la Sala, però alhora en queda aïllada.
Mapa: L36-14(363). Situació: 31TDG214233.
Des de la carretera de Castellterçol a Granera, a la dreta, vers tramuntana, entre els quilòmetres 3 i 4, es troba el trencall de la pista que hi mena en cosa de 6,5 km de recorregut. Durant el trajecte només es troba a mig camí el mas Vilanova, ja que es tracta d’indrets molt deshabitats. (MAB)
Història
És una antiga parròquia situada a l’extrem oest del terme. Existia l’any 939, en què fou unida a l’església de Santa Maria de Moià amb motiu de la seva consagració pel bisbe Jordi de Vic. Es troba al costat del castell de Castellet i per això consta des del 1087 com l’església de “Sancti Leodegarii in Castelleto” o bé com Sant Llogari de Castellet. La seva advocació, que arribà a tenir unes deu o dotze famílies, quedà només amb quatre masos al segle XIV, raó per la qual es va unir com a sufragània a Castellterçol, fins que entorn del 1550 fou cedida a Granera, per una permuta amb Sant Julià d’Uixols.
Del segle XVI en endavant hom l’anomena Sant Llogari de la Sala per trobar-se al costat d’aquest gran mas. Fins el 1921 va tenir missa setmanal a càrrec d’un vicari de Granera; des d’aleshores només se’n fa durant quatre festes anyals. Fou profanada el 1936, però es manté sencera, bé que sense culte. (APF)
Església
Planta actual de l’església, molt modificada, amb l’absis del segle XII.
M. Anglada
La construcció actual, molt modificada durant el segle XVIII, conserva l’absis del segle XII, de planta semicircular, i els murs de la nau. L’absis és llis, cobert amb volta de quadrant d’esfera que arrenca d’un àbac a tres metres del paviment. L’arc triomfal és apuntat i la volta de la nau de canó seguit, de secció deformada; va ser sobrealçat. Els paraments interiors queden gairebé tots ocults per les enguixades; no obstant això, en alguns llocs que apareix l’aparell, es veu que aquest és molt bast, és a dir, sense filades horitzontals i fet amb pedra de mides molt irregulars. Com a elements arquitectònics només queden la finestra de doble esqueixada, centrada a l’absis, l’àbac ja esmentat i l’obertura de la façana de migjorn, tapada. La nova entrada, que porta la data de 1827, és a la façana de ponent, i els additaments d’aquesta època consisteixen, a més a més, en dues capelles laterals, la sagristia i el campanar. (MAB)
Bibliografia
- Pladevall, 1974, pàgs. 337-342
- Pladevall, 1991, pàg. 144-49