Situació
Angle nord-est del castell de Montmany, única part conservada, amb murs espitllerats d’una gran alçària.
V. Buron
Castell termenat situat a 684 m d’altitud, a l’extrem nord-oest del pla de la Creu del Romaní. Es troba a la part nord de la vall de Montmany, entre aquesta i el sot del Bac, el qual és al nord del castell.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG381192.
És accessible per una pista que surt de la carretera del Figueró a Montmany, al quilòmetre 3,9, prop d’una pista de tennis. La pista volta el turó de la Cuspinera i deixa al peu mateix del castell, bé que el darrer tram, uns 25 m, és dolent i és millor fer-lo a peu. El tros bo té uns 2 km i acaba en una petita esplanada on hi ha una bifurcació. (APF)
Història
El castell, conegut popularment pel castell dels Moros, castell del Prat o castell de la Rovira, és l’històric castell de Montmany, documentat com a centre del terme des del 1187, bé que devia existir de molt abans.
Des del final del segle XII i durant tot el segle XIII tingué com a castlans els Santaeugènia, senyors també del casal de Blancafort de la Garriga. L’alt domini era de la casa comtal o caserna del rei catalanoaragonès. Consta en totes les transmissions de domini dels membres de la família Santaeugènia.
L’any 1357 el rei Pere el Cerimoniós va vendre a Ramon de Centelles, per lliure i franc alou, el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció alta i baixa dels castells de Montmany i de Gallifa per 7.000 sous. Des d’aleshores el terme fou sempre propietat dels Centelles i va estar unit fins al segle XVI, com a mínim, a la baronia i després comtat de Centelles, bé que tenia batlle propi. Hi ha actes de jurisdicció del 1519 i posteriors fetes pels Centelles en termes de Montmany. (APF)
Castell
Planta esquemàtica del castell. Les sagetes indiquen on hi ha el canvi de tipus d’aparell constructiu.
J. Bolòs
El castell té una planta gairebé quadrada (fa, a l’exterior, 16,10 m de nord a sud per 15,15 m). Actualment, les parets més ben conservades són la de l’est (6,5 m d’alçada) i la del sud (d’una alçada una mica superior).
El gruix dels murs és d’aproximadament 1 m. D’est a oest, hi ha dues parets transversals que fan 85 i 74 cm de gruix, les restes de les quals es veuen sobretot a llevant. La porta, de 170 cm d’amplada, s’obria al mig del mur oest.
Almenys hi devia haver un primer nivell, després un primer pis, amb una alçada d’aproximadament 2,5 m, i encara un tercer trespol, aquest potser de coberta. Tant al nivell inferior com al primer pis hi havia nombroses espitlleres. A l’alçada d’aquest primer pis se’n compten 12 a la paret sud (fan a l’interior uns 55 cm d’alt per 20 cm d’ample) i 11 a l’est (segurament n’hi havia, però, 16). Les espitlleres del nivell superior (se’n veuen dues al mur de migjorn) eren més grans.
Detall del parament dels murs.
J. Bolòs
Al centre de la construcció, a 1,20 m del mur sud, hi ha una cambra de 4,55 m x 6,10 m que aprofita com a mur nord la paret transversal i que potser servia com a cisterna.
El mur és fet amb carreus desbastats, lleugerament escairats (fan per exemple 20 cm d’alt x 30 cm d’ample, 15 cm x 25 cm, etc.), units amb morter de calç. El mur sud i els extrems meridionals dels murs est i oest són fets tots ells amb pedres treballades, sense l’usual reble intern de morter i pedres sense treballar; la resta —la part que s’ha conservat menys— fou feta amb el sistema constructiu usual. Al costat oest, a uns 5,5 m del mur, hi ha restes d’una paret que podia correspondre a un recinte exterior, més o menys coetani de la construcció principal.
Per les seves característiques, podem datar aquesta fortificació, que recorda per l’estructura interna algunes cases fortes de la baixa edat mitjana, o bé al final del segle XI o més aviat al segle XII. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 236-239
- Buron, 1989, pàg. 270