Situació
Abans parròquia rural, ara santuari, que conserva bona part de l’antiga estructura romànica.
M. Anglada
L’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues es troba en un collet prop del límit del terme municipal per l’extrem de migjorn, entre els masos dels Valls i Plans, en una cota de 675 m sobre el nivell de la mar.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG419187.
S’hi va per una pista d’uns 3 km, que surt del cantó de llevant de la carretera de la Garriga a la N-152, al quilòmetre 39, després de les indústries Sati. Aquesta pista passa per Ca n’Oliver, travessa per sota la via del ferrocarril i segueix el torrent de l’Enrabiada, recorregut que salva un desnivell de més de 200 m. La clau la guarden a can Valls. (MAB)
Història
És una antiga església parroquial que es troba enlairada a 653 m d’altitud, entre el Figueró i la Garriga, enmig dels dos grans masos dels Plans i Valls, que n’han estat des del segle XIV l’única feligresia.
Una llegenda basada en la inscripció d’una campana del segle XV, feta pel fonedor Carles Many al lloc veí del pla de la Batalla, pretenia que l’església havia estat fundada per l’emperador Carlemany en acció de gràcies per una batalla guanyada contra els àrabs.
Fou inicialment una filial de la Garriga i, com a tal, fou cedida el 1139 al monestir de Santa Maria de l’Estany, el qual en tingué el patronat fins als segles XV o XVI, segons s’exposa en documents de la Garriga o Sant Pere de Vallcàrquera. Això no obstant, tenia categoria parroquial segons una venda de terres del 1021, al lloc dit Camp de Mascaró, de la parròquia de Sant Cristòfol de Monte Eguas.
La manca de poblament va fer que s’unís, a efectes pràctics, a Sant Pere de Vallcàrquera en qualitat de sufragània. A causa de l’abandonament li va caure la volta primitiva i per això el 22 de març de 1572 el vicari general de Barcelona va donar permís perquè es construís una volta nova i també es va reforçar la nau i es va obrir un portal nou.
Fou profanada el 1936 i restaurada el 1943. S’hi celebra cada any un concorregut aplec per la festa patronal. Des del 1957 pertany a la diòcesi de Vic. (APF)
Església
Planta de l’ermita amb l’eix de l’absis desplaçat cap al sud respecte a la nau.
M. Anglada
Es tracta d’una petita capella, d’una sola nau, coberta amb volta de canó seguit, amb dos arcs torals apuntats que semblen posteriors. És encapçalada a llevant per un absis d’eix desplaçat respecte a la nau i tres arcs en gradació que formen com un ample presbiteri. La volta de quart d’esfera de l’absis i els arcs en gradació queden ocults per una enguixada posterior. A l’exterior de l’absis resten encara unes arcuacions mig esborrades pels arrebossats i les emblanquinades. Els murs laterals i els de ponent tenen un gruix de metre i mig, no gens habitual, la qual cosa fa suposar que foren refets per a reforçar la volta, tot i que al mur de la façana de migjorn hi ha dos contraforts que en contraresten el desplom.
La porta de la façana sud és d’una arcada adovellada senzilla i no hi ha cap altre element. A la façana de ponent hi ha un campanar de cadireta que pertany, com la nau, a una època posterior.
L’aparell resta ocult i el poc que es deixa veure és de carreus regulars ben col·locats. Caldria, però, una exploració científica dels paraments per a determinar-ne el procés constructiu i establir les corresponents hipòtesis cronològiques. Hi ha notícies, a més, de l’existència d’un capitell, procedent d’aquesta església, que malauradament ha desaparegut. (MAB)
Bibliografia
- Pladevall, 1974
- Pladevall-Vigué, 1978, pàgs. 101-102
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 84