Situació
Antic edifici romànic molt restaurat.
J. Tous
La petita capella de Sant Iscle i Santa Victòria és dins la propietat de la masia de Can Guilla de Llerona, darrere la casa i enmig dels camps.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG418125.
S’hi pot accedir per la carretera N-152 de Granollers a Vic, quilòmetre 34,5, per un camí que condueix a la urbanització Els Gorchs. Després d’uns 20 m, un cop passades les instal·lacions esportives de les urbanitzacions, s’arriba a la masia. Per poder visitar-la cal demanar permís al propietari. (CBC-MRGP)
Història
Documentalment consta la seva existència per un llegat testamentari del 1292. Després no torna a aparèixer fins al segle XVI, quan en les visites pastorals dels anys 1508 i 1511 s’esmenta novament la capella sota la invocació de Sant Iscle i Santa Victòria a la parròquia de Llerona. Hom troba sovint notícies d’aquest tipus als segles següents, i també és documentat el casament celebrat a casa d’en Guilla (suposem que en aquesta capella) el 15 de febrer de l’any 1615 entre Sebastià Gorchs i Margarida Guilla, com també un altre al 1636. Fora d’aquestes referències, no en tenim cap més notícia. Antoni Gallardo explica que a l’interior hi havia un retaule barroc. (CBC-MRGP)
Església
L’actual capella està restaurada, però conserva la planta primitiva, molt irregular, amb absis rodó orientat a Llevant.
La composició asimètrica de la planta, amb murs que no formen angle recte, juntament amb el fet que és consagrada a sant Iscle i santa Victòria, venerats des de l’època visigòtica, fan pensar en una construcció d’orígens preromànics. Segons mossèn Vallicrosa, com ja ha estat exposat anteriorment, abans del segle XIII a Llerona existien dues esglésies; l’una estaria situada a la “vila vella”, identificada per Vallicrosa amb aquesta capella, i l’altra correspondria a l’església parroquial de Santa Maria. Mentre que aquesta darrera va ser successivament modificada, la de Can Guilla va restar abandonada, va perdre les funcions parroquials i passà a ús privat.
L’arrebossat de l’actual edifici no permet fer-ne una datació concreta. A l’interior es pot veure que l’absis és romànic, mentre que la volta no correspon a la construcció original. Ha estat datat del segle XI. (CBC-MRGP)
Bibliografia
- Gallardo, 1938, pàg. 26
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 97