Situació
Primitiva parroquial del terme, ara dins l'àmbit d'un cementiri, molt transformada i fortificada en època gòtica.
M. Anglada
L’antiga església parroquial és dins el cementiri de la Garriga, al costat esquerre vers ponent de la carretera N-152, davant del quilòmetre 37 que correspon al tram de l’autovia de l’Ametlla.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG399154.
Per entrar al cementiri cal agafar l’autovia en sentit contrari, és a dir des de la sortida nord de la Garriga cap a Barcelona; al cap de poc menys de 2 km es troba el trencall, a mà dreta cap a ponent. (MAB)
Història
La primera notícia de Sant Esteve de la Garriga apareix l’any 966 en un document testamentari en què els marmessors del comte Mir, fill del comte Sunyer, complint la seva voluntat, atorgaren a la seu de Barcelona, entre altres, l’església de Sant Esteve de la Garriga amb tots els delmes i primícies. L’any 1139 fou donada també amb delmes i primícies al monestir de l’Estany, amb les sufragànies Sant Pere de Vallcàrquera, Sant Cristòfol de Monteugues, Sant Pau de Montmany i Sant Gervasi. Feren la donació el bisbe Arnau i el capítol de canonges de Barcelona a l’església i al prior Guillem de Santa Maria de l’Estany.
Per les visites pastorals ens consta que Sant Esteve era servida al principi per tres domers, que es reduïren a dos quan es concentraren en una sola persona dos d’aquests càrrecs —el domer major passà a ser també rector—: el domer major, el domer menor i un monjo.
D’aquí ve el nom amb què es coneix actualment Sant Esteve de la Garriga, la Doma. Fins l’any 1592 fou de dret del patronat del monestir de l’Estany. Quan aquesta comunitat es dissolgué, els drets passaren a l’arxiprestat de l’església col·legiata de Santa Maria de l’Estany. La Doma començà a perdre prerrogatives l’any 1737. El bisbe Felip Aguado i Reguero donà permís per a beneir la nova església de Sant Esteve, que s’havia construït a la banda oriental del riu, vora la via Reial, perquè un bon nombre de famílies s’havien desplaçat a viure en aquella zona i la Doma els quedava lluny. A més, quan a l’hivern la riera anava plena, l’accés era difícil.
L’any 1740 el bisbe Castillo ordenà separar les parròquies i que cada església tingués cura dels seus feligresos. Això comportà molts enfrontaments entre els rectors, que acabaren el 1860 quan el bisbe Palau declarà que la Doma era definitivament l’ajudantia de la nova parròquia.
El primer edifici romànic, segons Gallardo, sembla que ja fou reconstruït al segle XI. En la visita pastoral de l’any 1551 es donà llicència d’obres per a engrandir l’església. (MCCA)
Església
De l’obra primitiva només resta el mur de la façana de ponent amb una finestra de doble esqueixada, el mur de tramuntana fins al nivell de la capella afegida i la volta de canó seguit de la nau. A l’exterior hi ha murs fortificats amb espitlleres coronats amb merlets que ja pertanyen a l’època gòtica, car, tot i que són de petits carreus ben col·locats i regulars, ja tenen cantoneres de carreus més grossos. (MAB)
Bibliografia
- Maurí, 1949
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 86