Situació
L’actual església parroquial de Sant Esteve és situada al bell mig de la ciutat de Granollers, sobre un petit monticle absorbit pel creixement urbà de la mateixa vila, prop de la plaça de la Porxada i l’Ajuntament.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG405067. (COR-METS)
Història
El terme de Granollers és documentat l’any 944 en el cartulari de Sant Cugat, amb el nom de Granuliarios Subteriore; al llarg dels segles X, XI i XII apareix esmentat en diversos documents com a Granolarios, Granoiarios, Granoyers, Granoiers i Granolers. No és fins al segle XIII que es fixa el topònim actual.
L’església és citada ja com a parròquia sota l’advocació de sant Esteve l’any 1001, en una escriptura per la qual Guillem Ermengol i Guersenda empenyoraven a Ramon Adalbert un alou situat al comtat de Barcelona, a les parròquies de Sant Esteve de Granularius i Sant Julià de Palaciolo. Anys més tard, el 1065, hi ha notícia del jurament que Arquimbal, Adalbert i d’altres feren sobre l’altar de Sant Joan de la parròquia de Granolers, del testament sacramental d’un personatge anomenat Bonfill.
Les referències històriques esmentades són, ara com ara, les úniques que testimonien l’existència del primitiu temple romànic de Sant Esteve, bastit entre els segles XI i XII. Aquest edifici, al qual es devien fer nombroses reparacions i modificacions, consta, en diverses visites pastorals efectuades al segle XIV, que ja estava en mal estat i s’expressa la necessitat de reformar-lo. Tant és així que, entre l’any 1480 i mitjan segle XVI, hom va decidir d’alçar una nova església d’estil gòtic que substituís l’antiga fàbrica romànica.
El nou temple gòtic fou ampliat i modificat durant els segles XVII i XVIII, en el transcurs dels quals s’hi afegiren diverses capelles laterals, i dues sagristies. L’any 1936, l’església parroquial de Granollers va ser cremada i de la destrucció subsegüent se’n salvà el campanar i poca cosa més. Posteriorment, durant les excavacions que s’hi efectuaren entre el 1940 i el 1942, es va poder precisar l’àmbit que ocupà l’antiga església romànica, de la qual es compraren alguns vestigis, com la part d’un primitiu portal, dos capitells i restes de la fonamentació. Es bastí llavors l’església actual, projectada per l’arquitecte Joan Boada i Barba, que es va acabar en la part essencial l’agost de 1946. (COR-METS-MLIR)
Església
Tal com ja s’ha esmentat, durant les excavacions realitzades a l’inici dels anys quaranta, es posaren de manifest les restes de l’antiga edificació romànica, la qual ocupava l’espai que anava des de la ratlla del campanar fins a l’inici del presbiteri de l’església gòtica, i fou aterrada a mesura que s’anava bastint aquesta darrera. L’àmbit del temple romànic i del gòtic era als peus de l’església actual, entre el campanar i el mur oposat al presbiteri, on ara hi ha la porta principal.
Del primitiu portal romànic conservat fins el 1936, actualment només es pot conservar l’arrencada de l’arquivolta.
Fora de l’àmbit de l’església resten dos capitells dipositats al museu de Granollers, dels quals no es coneix l’emplaçament originari. Tots dos són ornamentats amb motius vegetals i esculpits en pedra calcària, possiblement a la mateixa època. (COR-METS)
Portada
Capitells provinents de l’antiga portada conservats al Museu de Granollers (núm. inv. 465 i 466).
C. Ortega
Capitells provinents de l’antiga portada conservats al Museu de Granollers (núm. inv. 465 i 466).
C. Ortega
La desapareguda portada occidental de Sant Esteve de Granollers, anomenada “portal petit” (Martí, 1981, pàg. 509) es coneix per alguna fotografia antiga i pels dos capitells conservats al museu de Granollers (núms. 465-466). En romanen algunes restes in situ, a part les dues peces, que ingressaren al museu amb data 20 de setembre de 1978 provinents dels fons de l’antic museu (núms. 1 081-1 082, respectivament). Són realitzades en pedra calcària, de dimensions pràcticament coincidents i decorades amb elements de caràcter vegetal. Treballats per tres cares, malgrat la seva funció de capitells d’angle presenten mutilacions en punts sobresortints.
El primer, que segons la fotografia anterior al 1936 pertany a la banda esquerra de l’antiga portada, fa 25 cm d’amplada i profunditat per 31 d’alçada. La seva decoració es desenvolupa nítidament entre un àbac de daus i collarí llisos, i s’organitza en dos rengles de fulles: l’inferior amb les fulles centrades a les cares, tot encorbant-se frontalment i acabant en una palmeta invertida; el mateix motiu es repeteix al damunt, bé que amb les fulles centrades als angles, gairebé a manera de voluta; al mig de la cara n’hi ha una de llisa. Aquest tipus de decoració, caracteritzada per una estructura llunyanament lligada al capitell corinti i per la presència de les palmetes invertides, és força present en conjunts de la segona meitat del segle XII i de les primeres dècades del XIII. Podem esmentar, per exemple, alguns capitells del claustre de Sant Pere de Galligants(*) i també de l’ala meridional del barceloní de Sant Pau del Camp(*). El capitell que anava a la dreta de la portada manté el caràcter del primer, i fa 25 cm d’amplada i profunditat per 32 cm d’alçada. El seu estat de conservació manté la tònica comentada, si bé la superfície apareix sensiblement ennegrida a conseqüència del fum. Els motius, que segueixen a grans trets els models corintis, també es desenvolupen en dos registres, ocupats per fulles d’acant, amb les puntes inclinades cap endavant, sota les tiges de les volutes a la part superior, que transcorren sota un àbac de daus. Tot i que el tema és un dels més generalitzats en l’escultura romànica, convé remarcar la semblança, novament, amb alguna peça del claustre de Sant Pere de Galligants(*), i també amb el tractament donat a capitells de Sant Pau del Camp(*).
Fragment d’un antic portal romànic.
C. Ortega
Les comparacions temàtiques i estilístiques ens condueixen a unes relacions amb els dos centres esmentats. Convé remarcar la similitud dels capitells de Granollers amb els del claustre gironí: proporcions esveltes, àbac compost de daus, tiges fines i volutes de petit format, a la qual cosa cal afegir un cert interès pel detall i unes formes nítides. La diferència més destacable és la pesantor sensiblement major dels vallesans. I respecte als paral·lels de Sant Pau del Camp, sembla accentuar-se la tendència cap a uns volums feixucs, de manera que els de Sant Esteve de Granollers són més desimbolts que aquells. En tot cas, un estudi detingut podrà distingir entre diversos artífexs i establir uns lligams més concrets entre aquests conjunts, en el marc d’una familiaritat entre els claustres gironí i barceloní esmentats, que aporta noves direccions en l’estudi de tots dos.
D’aquesta manera, el modest conjunt de Sant Esteve de Granollers, una portada amb arquivolta senzilla, de secció cilíndrica, que reposava sobre els capitells tractats i les respectives columnes de fust llis, i bases de tipus àtic habituals, s’inscriu en un corrent estilístic de cert regust classicitzant, que respon a uns moments ben avançats de la segona meitat del segle XII, i que pogué desenvolupar-se fins ben entrat el XIII. (JCSo)
Capitells
Al Museu de Granollers es conserva un capitell i part del seu fust, d’una sola peça (núm. 464), que fou trobat durant les obres de l’actual rectoria. És fet en pedra calcària groguenca, i fa 18 cm d’amplada per 54 d’alçada màxima, bé que la part del capitell en fa 21. Procedent del fons de l’antic museu, ingressà a l’actual amb data 20 de setembre de 1978.
Desproveït de qualsevol tipus de decoració, té l’àbac continu i el collarí llis. La seva forma és vuitavada, de manera que enllaça amb la del fust, que també és de secció octogonal. La manca de decoració pot fer pensar que estem davant un exemplar inacabat, simplement desbastat, i que acompleix la seva funció en aquestes condicions. Cal dir que, per les seves dimensions, és probable que la peça es realitzés com a element de finestra geminada, o com a suport d’altar, conjunts que sovint es presenten monolítics, tal com succeeix amb el suport de Sant Vicenç de Malla, conservat al Museu Episcopal de Vic(*).
En tot cas, l’origen de la peça que ens ocupa deu ésser vinculat amb Sant Esteve de Granollers, ja que fou trobat arran de les obres de la rectoria. D’altra banda, és difícil precisar-ne la cronologia, a causa de la manca de decoració. No en podem descartar, però, uns moments ben avançats, vers el segle XIII, potser més enllà dels límits que tractem en aquestes pàgines. (JCSo)
El Museu de Granollers conserva, entre altres peces d’època romànica ja tractades en el seu moment, un capitell i el respectiu cimaci en una sola peça, d’origen desconegut. El conjunt fa 35 cm d’alçada, per 22 d’amplada i 25 de profunditat (el capitell queda reduït a 25 cm d’alçada per 19 d’amplada màxima). Provinent del fons de l’antic museu, ingressà a l’actual el 20 de setembre de 1978, en un estat de conservació molt irregular, ja que la peça presenta un estat de deteriorament avançat que dificulta la lectura de la decoració. A més, no conserva el collarí, si és que en tenia.
La seva decoració ocupa totes quatre cares, excepte la zona del cimaci, un dels costats del qual és llis. En aquest cas, el motiu emprat és de caràcter geomètric, i consisteix en un escacat, motiu habitual en l’escultura d’època romànica. El capitell pròpiament dit presenta dos nivells de fulles que s’inclinen per la punta als angles i al mig de cada cara. La senzillesa del conjunt és palesa per la talla, que manifesta la mà d’un artífex molt modest. En aquestes condicions, sembla difícil trobar punts de comparació significatius, si hi afegim el fet que el repertori decoratiu abasta uns marges cronològics força amplis. Potser la similitud amb el capitell d’una finestra conservada al Museu Episcopal de Vic (núm. 10 744)(*) ens aporta la idea d’una funció semblant i alhora una datació no anterior a la fi del segle XII, tot i que no podem descartar moments avançats (en alguna ocasió ha estat datada al segle XV). Com hem dit més amunt, hom n’ignora la procedència. (JCSo)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Gallardo, 1938, pàgs. 14-19
- Rius i Serra, 1945-1947, docs. 151, 159, 302, 412, 634, 774, 837, 950, 1 230
Bibliografia sobre la portada
- Gallardo, 1938, pàg. 16
- Museu de Granollers, 1978, núms. 465-466
- Martí, 1981, pàgs. 508-510
Bibliografia sobre els capitells
- Museu de Granollers, 1978, núm. 464