Situació
Vista de la torre, on és evident l’aparell de grans carreus de la part inferior, considerat com a obra romana.
J. Bolòs
Construcció situada als contraforts occidentals de la serralada del Corredor. S’hi domina el pas que uneix Cardedeu amb Dosrius i sobretot la plana del Mogent per on passava una de les vies més importants en època antiga i medieval.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG489078.
Si seguim la carretera que uneix Cardedeu i Dosrius i Mataró, a poc més de 5 km de la primera població, en arribar al Coll, cal agafar una pista que surt a mà esquerra. Al primer trencall, cal tombar cap a la dreta, passar pel costat de dos masos i arribar a la carena. La torre és situada a l’extrem nord-oest del serrat. (JBM)
Història
Les referències documentals d’aquesta torre són gairebé inexistents. Sembla que correspon a una torre cilíndrica, molt senzilla, ubicada sobre una construcció romana que tenia com a funció la vigilància dels pobles indígenes situats al llarg de la carena litoral. Segons A. Gallardo, la Torrassa del Moro (la qual identifica amb la Torre del Far) surt com una de les afrontacions en un document datat el 1056. (EPF)
Torre
La Torrassa del Moro de fet és un edifici romà, tot i que segurament fou aprofitat en època medieval i encara modernament. La torre té planta circular, un diàmetre de 560 cm i un gruix de les parets de 190 cm. En el primer nivell, d’uns 3,8 m d’alt, només hi ha uns carreus molt grans (50 cm d’alt per 90 cm d’ample) de granit i amb la cara exterior en coixinet. És clarament romà.
En el segon nivell, que té una alçada d’uns 2,5 m, el mur és fet amb carreus de granit, amb la cara exterior llisa, potser reaprofitats; al seu costat hi ha també pedres més petites, poc treballades encara que escairades; alguns sectors són més irregulars. En aquest nivell, hi ha una porta orientada cap al sud, amb els muntants formats per carreus de granit. Molt possiblement aquest nivell és d’època medieval. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, I, 1967, pàgs. 29-30 i II, 1969, pàg. 320
- Gallardo, 1938, pàg. 91