Situació
Façana de l’església, que conserva d’època romànica l’antic campanar ornat amb bandes i arcuacions llombardes.
M. Anglada
Església parroquial que centra el petit nucli del poble del Montseny, emplaçat sobre la carretera de Palautordera a Seva, a la cota 500 del vessant esquerre de la vall del Tordera.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG497235.
El trencall que dona accés al poble i a l’església queda a la dreta de la carretera, entorn del quilòmetre 13. La clau s’ha de demanar a la rectoria. (MAB)
Història
Sant Julià del Montseny és esmentat amb el seu titular, sant Julià, el 1079; la parròquia, d’una manera genèrica, s’esmenta el 1004 en un document de la parròquia veïna de la Castanya. L’any 1096 hi ha una deixa a la canonica de Sant Julià, cosa que podria fer creure en l’existència d’una comunitat canonical de preveres en aquesta església. Tanmateix, creiem que és més probable que es tractés d’una confraria de laics dita també antigament una canònica. Des de l’inici del segle XIII consten com a copatrons de la parròquia sant Pere i sant Miquel, cosa que suposa una església de tres absis; també hi havia un altar de Santa Maria, advocació sorgida el segle XIII. L’aparició de nous altars i advocacions, el Roser, Sant Isidre, el Sant Crist, Sant Martí, feren ampliar i modificar l’antiga església. L’any 1767 es va remodelar l’antiga església i de nou es va modificar el 1872. Fora del campanar i d’alguns murs aprofitats, la resta correspon a les modificacions darreres, que li donen un aspecte d’edifici de tipus barroc, amb quatre trams de voltes de llunetes, tres capelles per banda i un absis poligonal. Envolta l’església un espai enjardinat i la rectoria del segle XVI, ampliada el 1652. El campanar fou restaurat els anys 1977 i 1978. (APF)
Església
Planta actual de l’església, on es destaca el campanar, única part romànica de l’edifici.
M. Anglada
L’única part romànica visible de l’església correspon al campanar i a alguns murs que formen part de l’actual edificació barroca. El campanar, que presenta uns lleugers desploms vers la nau central, és una torre de planta rectangular de dos pisos, amb rengles de quatre arcuacions a cada cara, a l’alçada entre els dos pisos, i queda rematat amb finestretes mal formades, sota la coberta a quatre vessants. A la façana principal s’entreveu una arcada d’una portalada tapada, que en el seu estat actual és de filiació molt dubtosa.
L’aparell és constituït per petits carreus en pedra pissarrenca molt ben col·locats i sense morter a penes. Les arcuacions i els seus muntants, en els angles, formen uns plafons rebaixats, en cada cara, al centre dels quals s’obre una estreta espitllera, que són les úniques obertures visibles. Les profundes modificacions sofertes han emmascarat totalment el caràcter d’aquest campanar, que probablement devia ser més alt, amb finestres geminades als pisos superiors, com correspon als exemples habituals de la seva tipologia arquitectònica, perfectament situada dins els campanars de torre llombards, construïts al segle XI. (MAB)
Bibliografia
- Martí i Bonet, I-1, 1981, pàgs. 131-139
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 34