Sant Esteve de Parets del Vallès

Situació

Absis romànic amb decoració de tipus llombard, molt restaurat i unit a l’església, reconstruïda després del 1936.

C. Ortega

L’església de Sant Esteve de Parets es troba situada al bell mig de la vila, sobre un petit turó i just davant de l’ajuntament.

Mapa: 37-15(393). Situació: 31TDG363028.

Per anar-hi per la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà s’ha d’agafar un trencall a mà esquerra que hi ha 4 km més amunt de Mollet del Vallès. També s’hi pot accedir per l’autopista A-17, que té sortida en aquesta població. (COR-METS)

Història

L’església de Sant Esteve, situada al Vallès, prop del riu Tenes, com la defineix l’acta de consagració del segle X, és l’antecessora de la parròquia de Parets. La cerimònia se celebrà l’any 904 per part de Teodoric, bisbe de Barcelona. El pergamí original es conservà fins a la guerra civil, però el document actual és una còpia autentificada, que va ser transcrita a mitjan segle XVIII.

La nova parròquia comprenia dintre de la seva demarcació deu villae, entre les quals la vil·la Breda i la vil·la Parietes o Parietibus devien ser les més importants o les més properes al temple, perquè aquest apareix esmentat en diverses donacions dels segles X i XI com a Sant Esteve de Breda o de Parets indistintament, fins que ben entrat el segle XII s’imposà aquest darrer nom.

Al principi del segle XIII l’església fou reformada per Bernat de Vilatzir (segons una llosa sepulcral que hi havia al presbiteri de l’església, que es conservà fins el 1936), procedent com diu el seu nom de la Villa Atzir, que era, també, una de les més importants del terme (avui coneguda per Torre d’en Malla). Les obres culminarien amb una segona consagració de l’església, feta per Pere de Cirac, bisbe de Barcelona, el 26 de gener de 1207, document conservat a l’arxiu diocesà de Barcelona.

Acta de consagració de l’església de Sant Esteve de Parets feta pel bisbe de Barcelona, Pere de Sirac (13 de gener de 1207)

"In nomine Domini nostri Ihesuchristi et Beatae Virginis Mariae, omniumque Sanctorum Anno Dominicae Incarnationis millessimo Ducentessimo septimo, Idus Ianuarii Communi utilitati providentes Venerabilis Petras Dei gratia Barchinonensis Episcopus et eiusdem Ecclessiae Conventus inferius anotatus, cum non parvo populorum concursu solemniter convenerunt ad consecrandam domum Dei in honorem Scti. Stephani Parietum. Die siquidem consecrationis confirmarunt praedictae Ecclesiae Parietum quicquid posessionum habebat, vel habere debebat ubique locorum, terras videlicet et vineas cum domibus et arboribus diversi generis, decimas, primitias et cimiterium ipsi ecclesiae sicut eadem ecclesia tenebat et possidebat, oblationesque fidelium et etiam defunctiones mortuorum iure ecclesiastico confirmaverunt, et quicquid sub eiusdem Cimiterii spatio continetur sub ecclesiastica defensione possuerunt et quem temerarie inde aliquid auferentem vel invadentem ut Reum sacrilegii omnino condemnaverunt, donec canonice satisfaceret, etiam sub eadem defensione posuerunt. Afrontatur autem ipsa sacraria ab Oriente in ipso flumine de Tenes, a meridie in alodio Scti. Cucuphatis et Sctae. Marie de Monte Serrato ab Occidente in Alodio eiusdem ecclesiae, a circio in Castelli alodio et in ipso torrente: Hanc itaque Sacrariam sicut dudum tenuit et habuit eidem ecclesiae confirmaverunt et constituerunt, ut ipsa ecclesia a Barchinonen Sede Chrisma acciperet, eidemque Sedi obedientiam, honorem, cum (?) laxationes suas tam vivorum quam mortorum cum Synodis suis, scilicet duorum solidorum et duos denarios in unaquaque Synodo debita et consueta veneratione persolveret. Habet namque praedicta Ecclesia decimas et primitias assuetas, scilicet partem totius..., quod colligitur in Parochia ista. Affrontat autem Parochia praenominatae Ecclesiae ab Oriente in serra super locum qui vocatur Ertia, et sic pergit per ipsam serram usque ad montem Malonem, et ab illo loco vadit per viam publicam usque ad molendinum de Mola, a meridie prope Mansum et Raymundo Saus et de Raymundo Fogarolas et vadit usque ad torrentem de Galecs, ab occidente vadit in torrentem de Galecs, et per serram usque ad mansum Prati, et usque ad Cantalops, et usque ad casales et torres et sic revertetur ad Serram super Estia. Habet etiam praedicta ecclesia Scti. Stephani in sua Parochia unam petiam vineae quae est alodium altaris Sanctae Mariae quod est constructum in eadem ecclesia. Terminatur autem haec vinea ab oriente et meridie in Alodio S. Cucuphati, de circio in franquesa de Montequetano, ab occidente in alodio Militiae templi. Habet aliam petiam terrae ad Podium de Ventacuol, quae terminatur ab Oriente in alodio Sanctae Mariae de Stagno et Scti. Cucuphatis, a meridie et occidente et circio in alodio Scti. Cucuphatís et Scti. Stephani. Habet in eodem Podio alium campum qui terminatur ab oriente in alodio Scte. Mariae de Stagno, a meridie et a circio in alodio eiusdem ecclesiae, ab occidente in alodio Scti. Cucuphatís. Habet alium campum ad collum Missad, qui terminatur ab Oriente in alodio Militiae Templi, a meridie in alodio eiusdem ecclesiae, a circio in via quo itur ab Ecclesia ad Vilalisir, ab occidente in alodio Petri Carbonelli et militiae et Sancti Ciscli. Habet autem unam fexsam in eodem loco quae terminatur ab Oriente in alodio Sctae. Mariae de Stagno, terminatur in via iamdicta, ab occidente et circio in franquesa et Montequetano. Habet aliam fexam super mansum de Guipolins, quae terminatur ab Oriente et meridie in fevo de Olmerio, ab Occidente in alodio Sctae. Eulaliae de Campo et Scti. Cucuphatís, a circio in alodio Hospitalis: habet super manso de Godal unam fexsam quae terminatur ab omni parte in alodio Scti. Cucuphatís: habet unum campum super mansum de Praedello, qui terminatur ab omni parte in honore Castri de Lisano et in tenedore mansi de Gulsio: habet alium campum ad capud super Valles qui terminatur ab oriente in alodio Sanctae Mariae de Monserrato et a meridie in alodio Sanctae Mariae de Amer et in franquesa de Montecatano, ab occidente et circio in alodio de Plicamanibus; habet unam fexam apud Valles, quae terminatur ab oriente in rasa que discurrit tempore pluviarum a meridie in alodio Sanctae Mariae de Montserrato: Habet unum campum in Comba de Vallibus qui terminatur in supradicta Rassa, et in alodio eimdem ecclesiae, et ex aliis partibus in alodio Scti. Cucuphatís: et in eisdem Vallibus unam magnam quadram terrae quae terminatur ab oriente in alodio Sanctae Mariae de Monteserrato et Scti. Cucuphatís, a circio in alodio Sanctae Mariae Montserrati: habet aliam petiam... ante mansum de Frigols apud Pratum, quae terminatur ab Oriente in alodio de Plicamanibus, a Meridie in Torrente, et in alodio Sanctae Mariae de Amer, ab Occidente in alodio Scti. Michaelis, a circio in via qua pergit ad Granolles. Habet unum campum in Parochia de Lissano, qui terminatur ab Oriente in alodio Castella et in torrente, et in illa Serra ante mansum de Cantalops, a meridie et occidente in alodio Scti. Christophori de Lissano, a circio in franquesa de Lissa et in torrente de Cantalops et in Parochia de Lissano; alium campum in illa serra super mansum de Prato, quae terminatur ab Oriente in alodio de Olmeto, a meridie et occidente in alodio Scti. Cucuphatis, a circio in alodio de Plicamanibus. Habet alium campum in sua Parrochia qui terminatur ab Oriente in alodio de Olmeso, a meridie et occidente in alodio Scti. Cucuphatis et Scti. Michaelis de Fallo. Et tenet mansum de fonte, ab per iam dictam ecclesiam maximam quadram terrae quee terminatur ab Oriente in franquesa de Montecatano, a meridie in torrente et fonte et in alodio de Plicamanibus, ab occidente et circio in alodio Castella. Habet unam petiam terrae suptus iovariam de Balachnano, quae terminatur ab oriente in franquesa de Montequetano prope viam publicam, a meridie in dicta franquesa, ab occidente in flumine de tenes et a circio in alodio de Balachna. Habet aliam fexam prope Sanctam Ceciliam quae terminatur ab Oriente in alodio Sanctae Mariae de Stagno et Sacristiae Barchinon, a meridie in alodio Scte. Michaelis de Fallio et Sctae. Mariae de Stagno, ab occidente in via publica, a circio in alodio Ioannis de Monteiudaico. Habet unam fexam prope super iovariam milicie Templi quae terminatur ab Oriente in alodio Guillermi de Turre de Calid, a meridie in alodio de Campo, similiter quod nunc est de Villagros, ab Occidente in alodio Hospitalis et de Plicamanibus, a circio in alodio Milicie Templi et Guillermi de Turre. Habet unam petiam terrae apud Serram iuxta Cogoillatam, quae terminatur ab oriente in alodio Scti. Michaelis de Fallio et de Balachnano, a meridie in tenedone de Ripaforti, ab occidente et circio in fevo Guillermi Robei de Sto. Venerando. Habet decimum in quodam molendino quod est prope ecclesiam sicut terminatur. Habet tres fessas in cumba et cogollata quae terminatur in alodio S. Petri Puellarum ab oriente et meridie et ab Occidente in alodio milicie, a circio in alodio de Balachnano et Scte. Mariae de Riudara et de Plicamanibus. Habet unum campum qui terminatur ab Oriente in alodio Scti. Petri Puellarum, et Castelli et franquesa de Montecatano, a circio in alodio de Balachnano et in honore Guillermi Robei de Sto. Venerando et in via quae vadit de Parietibus ad mansum de Serra, ab Occidente in alodio Castelleti et Scti. Petri Puellarum. Habet alium campum suptus mansus de Serra qui terminatur ab Oriente in alodio Scti. Iacobi de Viladordila et Scti. Petri Puellarum, de omnibus aliis partibus in alodio Scti. Petri Puellarum. Habet alium campum qui vocatur campus de devota, qui etiam terminatur ab oriente et meridie in alodio Scti. Petri Puellarum, ab occidente in via publica, a circio in alodio Militie. Habet alium campum qui terminatur ab oriente in alodio militiae, a meridie in alodio Sancti Cucuphatis ab occidente in via publica, a circio in alodio de Castelleto et de Plicamanibus. Habet alium campum qui terminatur ab oriente in Sacraria eiusdem ecclesie, a meridie in alodio de Monteserrato, ab occidente in alodio Sctae. Mariae de Monteserrato, et de Castelleto et de Plicamanibus, a circio in via quae venit a Vilaroal ad iam dictam ecclesiam et Castelles. Habet etiam altana quae sunt constructa in eadem ecclesia, scilicet Beatae Mariae et Scti. Michaelis alodium quoddam in Parochia de Calidis, in loco vocato la Clusa. Omnia haec suprascripta sunt alodia sepedictae Ecclesiae, quae sunt, tenet et habet, ita confirmamus et alia quae suprascripta sunt, salvo iure nostro et cuiuslibet persone. - Sig+num Petri Barchinonensis episcopi. Sig+num Barchinonen. ita scriptis favet Archilevita B. Sig+num Guillermi Barchinonen., Decani. Sig+num Bernardi Presbiteri et Hebdomadarii Barchinonen. Ecclesie. - Sig+num Raymundi de Rosanis Canonici. - Sig+num Bemardi Pbri. - Sig+num Geraldi Presbiteri qui haec firmo salvo iure ecclesiae Scti. Cristophori de Lissano. - Sig+num Bernardi de Vilasir. - Sig+num Berengarii filii sui. - Sig+num Petri de Pradello. Sig+num Petri Carbonell de Pradello. Sig+num Aegidii de Vilapoal. - Sig+num Berengarii Moragues. - Sig+num Berengarii Dollic. Ego Stephanus Presbiter Ecclesiae de... qui hoc scripsi die et anno quo supra. Sig+navi."

A: Arxiu diocesà de Barcelona, Reg Dotaliarum, vol. VII, fol. 308.

a: Sebastián Puig i Puig: Episcopología de la Sede Barcinonense, Barcelona, Biblioteca Balmes, ap. 89, pàgs. 432-434.


Traducció

"En nom de nostre Senyor Jesucrist, de la benaurada Verge Maria i de tots els sants, l’any mil dos-cents set de l’Encarnació del Senyor, el dia dels idus de gener, vetllant pel bé comú, el venerable Pere, per la gràcia de Déu bisbe de Barcelona, i el capítol d’aquesta església ressenyat més avall, juntament amb una gran concurrència del poble, es reuniren solemnement per a consagrar la casa de Déu en honor de Sant Esteve de Parets. El dia de la consagració confirmaren a l’esmentada església de Parets totes les possessions que tenia o havia de tenir en qualsevol lloc, concretament terres i vinyes amb cases i arbres de diverses espècies, i confirmaren a aquesta església segons el dret eclesiàstic els delmes, les primícies i el cementiri tal com els posseïa aquesta església, i les oblacions dels fidels i les defuncions dels morts, i posaren sota l’empara de l’església tot el que hi ha contingut en l’espai del seu cementiri i condemnaren absolutament com a reu de sacrilegi tot aquell que gosés treure’n res o envair-lo, fins que no pagués l’esmena segons els cànons, i el posaren sota la mateixa empara. Aquesta sagrera afronta a llevant amb el riu de Tenes, a migjorn amb l’alou de Sant Cugat i de Santa Maria de Montserrat, a ponent amb un alou de la mateixa església, a tramuntana amb un alou de Castell i amb el torrent. Aquesta sagrera, doncs, tal com fins ara la tingué i posseí, la confirmaren a aquesta església i deixaren establert que aquesta església rebés el crisma de la seu de Barcelona i que amb l’adequada i acostumada veneració retés a la mateixa seu obediència, honor, amb les seves deixes, tant dels vius com dels difunts, i els tributs sinodals, o sigui, dos sous i dos denaris en cada sínode. L’esmentada església té els delmes i primícies de consuetud, o sigui, una part de tot... que es recull en aquesta parròquia. D’altra banda, la parròquia de l’esmentada església afronta a llevant amb la serra, damunt del lloc anomenat Ertia, i així el temple continua per la mateixa serra fins a Montmeló, i des d’allà va per la via pública fins al molí de Mola, a migjorn prop del mas de Ramon Saus i de Ramon Fogueroles, i va fins al torrent de Gallecs, a ponent va cap al torrent de Gallecs i per la serra fins al mas de Prat, fins a Cantallops, fins als casals i les tones i així retorn a la serra damunt d’Estia (?). L’esmentada església de Sant Esteve té també a la seva parròquia una peça de vinya que és un alou de l’altar de Santa Maria que hi ha construït a la mateixa església. Aquesta vinya afronta a llevant i a migjorn amb l’alou de Sant Cugat, a tramuntana amb la franquesa de Montcada, a ponent amb l’alou de l’orde del Temple. Té una altra peça de terra al puig de Ventacuol, que afronta a llevant amb un alou de Santa Maria de l’Estany i de Sant Cugat, a migjorn, a ponent i a tramuntana amb un alou de Sant Cugat i de Sant Esteve. Té al mateix puig un altre camp que afronta a llevant amb un alou de Santa Maria de l’Estany, a migjorn i a tramuntana amb un alou de la mateixa església, a ponent amb un alou de Sant Cugat. Té un altre camp al coll de Missat, que afronta a llevant amb un alou de l’orde del Temple, a migjorn amb un alou de la mateixa església, a tramuntana amb el camí que va de l’església a Vilauzir, a ponent amb un alou de Pere Carbonell, del Temple i de Sant Iscle. Té una feixa al mateix lloc, que a llevant afronta amb un alou de Santa Maria de l’Estany, i amb el camí ja esmentat, a ponent i a tramuntana amb la franquesa de Montcada. Té una altra feixa damunt del mas de Guipolins que afronta a llevant i a migjorn amb el feu d’Olmer, a ponent amb un alou de Santa Eulàlia del Camp i de Sant Cugat, a tramuntana amb un alou de l’Hospital: té damunt el mas de Godal una feixa que termeneja per totes bandes amb un alou de Sant Cugat: té un camp damunt el mas de Pradell que afronta per totes bandes amb l’honor del Castell de Lliçà i amb la possessió del mas de Guisi: té un altre camp a l’extrem superior de les Valls que afronta a llevant amb un alou de Santa Maria de Montserrat, a migjorn amb un alou de Santa Maria d’Amer i amb la franquesa de Montcada, a ponent i a tramuntana amb un alou de Plegamans; té una feixa al Vallès que afronta a llevant amb una rasa que porta aigua en temps de pluges, a migjorn amb un alou de Santa Maria de Montserrat: té un camp a Coma de les Valls que termeneja amb l’esmentada rasa i amb un alou de la mateixa església, i per les altres bandes amb un alou de Sant Cugat: i al mateix Vallès, una gran quadra de terra que afronta a llevant amb un alou de Santa Maria de Montserrat i de Sant Cugat, a tramuntana amb un alou de Santa Maria de Montserrat: té una altra peça... davant el mas de Frigols, prop del Prat, que afronta a llevant amb un alou de Plegamans, a migjorn amb un torrent i amb un alou de Santa Maria d’Amer, a ponent amb un alou de Sant Miquel, a tramuntana amb el camí que mena a Granollers. Té un camp a la parròquia de Lliçà que afronta a llevant amb un alou de Castellà, amb el torrent i amb la serra davant el mas de Cantallops, a migjorn i a ponent amb un alou de Sant Cristòfol de Lliçà, a tramuntana amb la franquesa de Lliçà, amb el torrent de Cantallops i amb la parròquia de Lliçà; un altre camp a la serra damunt el mas del Prat que afronta a llevant amb un alou d’Omet, a migjorn i a ponent amb un alou de Sant Cugat, a tramuntana amb un alou de Plegamans. Té un altre camp a la seva parròquia que afronta a llevant amb un alou d’Omet, a migjorn i a ponent amb un alou de Sant Cugat i de Sant Miquel del Fai. I té el mas de la font, des de la ja esmentada església, una gran quadra de terra que afronta a llevant amb la franquesa de Montcada, a migjorn amb el torrent i la font i amb un alou de Plegamans, a ponent i a tramuntana amb un alou de Castellar. Té una peça de terra sota la jovada de Balenyà que afronta a llevant amb la franquesa de Montcada prop de la via pública, a migjorn amb l’esmentada franquesa, a ponent amb el riu de Tenes i a tramuntana amb un alou de Balenyà. Té una altra feixa prop de Santa Cecília que afronta a llevant amb un alou de Santa Maria de l’Estany i de la sagristia de Barcelona, a migjorn amb un alou de Sant Miquel del Fai i de Santa Maria de l’Estany, a ponent amb la via pública, a tramuntana amb un alou de Joan de Montjuïc. Té una feixa prop de la jovada de l’orde del Temple que afronta a llevant amb un alou de Guillem de la Torre de Caldes, a migjorn amb un alou del Camp, que ara és de Vilagròs, a ponent amb un alou de l’Hospital i de Plegamans, a tramuntana amb un alou de l’orde del Temple i de Guillem de la Torre. Té una peça de terra a la serra prop de la Cogollada, que afronta a llevant amb un alou de Sant Miquel del Fai i de Balenyà, a migjorn amb una possessió de Ribafort, a ponent i a tramuntana amb un alou de Guillem Roig de Sant Valerià. Té el delme en un molí que hi ha prop de l’església segons els seus termes. Té tres feixes a la Coma i la Cogollada que afronten amb un alou de Sant Pere de les Puelles a llevant i a migjorn, a ponent amb un alou de l’orde del Temple, a tramuntana amb un alou de Balenyà, de Santa Maria de Riudara i de Plegamans. Té un camp que afronta a llevant amb un alou de Sant Pere de les Puelles, del Castell i de la franquesa de Montcada, a tramuntana amb un alou de Balenyà i amb l’honor de Guillem Roig de Sant Valerià i amb el camí que va de Parets al mas de Serra, a ponent amb un alou de Castellet i de Sant Pere de les Puelles. Té un altre camp sota el mas de Serra que afronta a llevant amb un alou de Sant Jaume de Viladordila i de Sant Pere de les Puelles, i per totes les altres bandes amb un alou de Sant Pere de les Puelles. Té un altre camp que s’anomena camp de la devota que a llevant i a migjorn afronta també amb un alou de Sant Pere de les Puelles, a ponent amb la via pública i a tramuntana amb un alou de l’orde del Temple. Té un altre camp que afronta a llevant amb un alou de l’orde del Temple, a migjorn amb un alou de Sant Cugat, a ponent amb la via pública i a tramuntana amb un alou de Castellet i de Plegamans. Té un altre camp que afronta a llevant amb la sagrera de la mateixa església, a migjorn amb un alou de Montserrat, a ponent amb un alou de Santa Maria de Montserrat, de Castellet i de Plegamans, a tramuntana amb la via que va de Vilaroal a la ja esmentada església i a Castelles. A més, els altars que hi ha construïts a la mateixa església, o sigui, el de Santa Maria i el de Sant Miquel, tenen un alou a la parròquia de Caldes, al lloc anomenat la Clusa. Totes aquestes coses abans descrites són alous de l’esmentada església, que existeixen, les té i les posseeix, i així confirmen també les que han estat descrites més amunt, salvaguardant el nostre dret i el de qualsevol altra persona. Signatura de Pere, bisbe de Barcelona. Signatura de l’arxilevita B. de Barcelona que corrobora així el que s’ha escrit. Signatura de Guillem, degà de Barcelona. Signatura de Bernat prevere i hebdomadari de l’església de Barcelona. Signatura de Ramon de Rosanes, canonge. Signatura de Bernat, prevere. Signatura de Guerau, prevere, que signo aquestes coses salvaguardant el dret de l’església de Sant Cristòfol de Lliçà. Signatura de Bernat de Vilauzir. Signatura de Berenguer, fill seu. Signatura de Pere de Pradell. Signatura de Pere Carbonell de Pradell. Signatura d’Egidi de Vilapoal. Signatura de Berenguer Moragues. Signatura de Berenguer Dollic. Jo, Esteve, prevere de l’església de... que he escrit això el dia i l’any abans esmentats. Ho he signat."

(Traducció: Joan Bellès i Sallent)

L’església fou incendiada el 1704 per les tropes de Felip V en la lluita contra el pretendent de la corona d’Espanya, Carles d’Àustria. En aquest incendi desaparegué bona part del mobiliari i de l’arxiu. El temple va ser una altra volta incendiat el 21 de juliol de 1936, en què es destruí gairebé tot l’edifici, tota la casa rectoral, el tresor artístic i tot l’arxiu parroquial. De l’antic temple únicament va subsistir l’absis central i algunes dependències annexes que van ser integrades al nou edifici, reconstruït en un estil neoromànic. (COR-METS)

Església

Sembla que originàriament l’església tenia tres absis disposats en forma trevolada. L’absis major, únic element que podem analitzar actualment, correspon a un edifici llombard del segle XI. Orientat cap a llevant, té una amplada aproximada de 8 m. A l’exterior podem veure unes lesenes que emmarquen cinc panys amb dues arcuacions cada un. El pany central té la clàssica finestreta de doble esqueixada.

Aquest absis no correspon a cap de les dues esglésies a què es refereixen les consagracions esmentades. Això vol dir, com hem dit abans, que n’hi hagué una altra d’intermèdia, construïda al final del segle XI i que després s’amplià o modificà, al començament del segle XIII, de la qual es conservà, però, el temple anterior. (COR-METS)

Bibliografia

  • Vall-Masvidal, 1983, pàg. 154
  • Ordeig, 1979, pàg. 143