Situació
Casal fortificat d’estructura medieval bastit sobre vestigis d’època romana.
V. Buron
Castell de la baixa edat mitjana que potser conté alguns elements alt-medievals, situat a la plana, solcada per la riera de Tenes, que s’estén davant la població de Parets.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG376017.
Si venim de l’autopista del Vallès, immediatament després d’entrar a la carretera general que ve de Mollet i va cap a Granollers i Vic, veurem el castell a mà dreta. Un camí de terra ens hi portarà. (JBM)
Història
El lloc de Cellers ha estat habitat des de l’època iberoromana. L’única referència que tenim d’aquesta casa forta és l’existència d’un Bernat de Cellers el 1258.
Fou reconstruïda al segle XIV. (EPF)
Castell
El castell de Cellers, que en principi és dels darrers segles medievals (amb espitlleres rodones per a armes de foc, encaixos per a mantellets, etc.), té una planta quadrada, amb dues torres de planta circular, angulars, en dos angles oposats. Resta envoltat per un vall.
A la planta baixa, tal com entrem, trobem davant nostre un corredor que porta, al fons, a una sala coberta amb una volta de canó. A mà esquerra, també al final del corredor, hi ha un arc de mig punt format per 15 dovelles. Abans, més a prop de la porta d’entrada, també a mà esquerra, hi ha una sala doble, coberta amb sengles arcs transversals.
Detall de l’aparell alt-medieval a la base d’una de les torres del casal.
V. Buron
A la paret que separa aquesta sala del corredor, a la cara que dona a l’interior, hom veu un clar opus spicatum. Cada filada fa uns 18 cm d’alt. Les pedres són col·locades verticalment o d’una forma molt inclinada, de manera que recorda l’aparell constructiu d’edificis del segle X (per exemple la Torre del Llor de Sant Boi, Baix Llobregat). El gruix d’aquest mur amb opus spicatum, que fa almenys uns 5 m de llarg, és de només uns 65 cm. A la paret d’aquesta sala que dona a l’exterior (i que fa angle amb el mur descrit) veiem un aparell constructiu semblant.
De fet, podem plantejar dues hipòtesis. O bé aquestes parets que semblen preromàniques pertanyen a un edifici anterior, reaprofitat a la baixa edat mitjana, o bé al segle XIV o XV hom construïa, de vegades, amb un tipus d’aparell molt semblant al del segle X (aquest problema ja ens l’hem plantejat, per exemple, amb relació al castell de Cartellà, Gironès, o, sense moure’ns del Vallès Oriental, potser amb relació al castell de Cànoves). Potser a favor d’aquesta darrera hipòtesi hi hauria el fet que la paret no és pas gaire gruixuda. Caldria un estudi detingut de totes les estructures constructives del castell per a poder donar una resposta segura.
Al costat d’aquest castell hi ha un forn, potser de terrissa, molt ben conservat. S’hi entra per la banda del castell. A poca distància de l’entrada, trobem un mur central que divideix la cambra de planta quadrangular en dues parts. Al damunt de cada una de les parts, cinc grosses esquerdes, que sembla que contenien lloses clavades verticalment, permetien la ventilació per dalt. És difícil d’establir-ne una datació. (JBM)
Bibliografia
- Buron, 1989, pàg. 268
- Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 317-318