Situació
Antiga torre del castell adaptada al segle XVIII com a capella.
V. Buron
Restes d’una fortificació situada al cim del turó de Bell-lloc, sobre la plana del riu Mogent. Actualment, la torre central és aprofitada com a capella.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG448087.
Si seguim la carretera que va de Granollers a Cardedeu, poc abans d’arribar al trencall de la Roca, havent passat una estació de benzina, surt a mà dreta una carretera que porta al col·legi de Bell-lloc. Les restes de la fortificació són a l’extrem oposat de les instal·lacions del col·legi, que cal travessar. (JBM)
Història
La primera menció del castell, bressol del llinatge dels Bell-lloc, és de l’any 1073, en què es feu públic el testament sacramental de Guília Arbert, muller de Geribert Guitard. En aquest document disposa que tots els seus béns passin al seu marit, i després als seus fills Arbert Ramon —fill del primer matrimoni de la testadora— i Ramon. Hom ha volgut identificar aquest Arbert Ramon amb el seu homònim de la família dels Castellvell.
El 1117 Gausbert de Bell-lloc i la seva muller Rolanda dotaren magníficament el monestir de Sant Pau amb motiu de la seva reconstrucció, la qual cosa feu que el papa els concedís el títol de fundadors del cenobi. És en aquest moment que donen la senyoria del castell al monestir de Sant Pau del Camp. El 1123 Udalard, en el testament sacramental, fa donació d’aquest castell al seu nebot Pere de Gallifa.
Vers el 1135 el castlà de la fortalesa era Pere Bertran de Bell-lloc, que juntament amb Bernat de Bell-lloc, probablement germà seu, estigueren molt vinculats a la família comtal de Barcelona i participaren en les diverses expedicions del comte Ramon Berenguer IV.
Aquest Pere Bertran fou succeït com a castlà de la fortalesa de Bell-lloc pel seu fill primogènit, Pere. El 1172 posseïa el castell Guillem de Bell-lloc, hereu de Pere Bertran, atès que Pere, el seu fill gran, havia mort sense descendència. Guillem es casà amb Agnès de Montseny, la qual n’esperava el seu primer fill quan Guillem testà a favor del nadó posat cas que el nounat fos un nen. Sembla, però, que aquesta circumstància no devia succeir, atès que el castell de Bell-lloc passà a mans de Bernat de Bell-lloc, germà de Guillem, tal com era estipulat en el supòsit que hagués nascut una nena.
En aquest segle XII es documenta ja la capella de Sant Pere, emplaçada dins del castell.
El 1243 n’era el castlà Guillem de Bell-lloc, descendent de Pere Bertran. El 1264 posseïa aquesta fortalesa Pere de Bell-lloc i de Santa Eugènia, fill de Guillem, al qual succeí Simó de Bell-lloc i d’Alamany, senyor, a més, del castell de Cànoves i de les viles de Reus, Castellvell i Almoster. Simó de Bell-lloc recuperà la plena propietat del castell de mans de la comunitat de Sant Pau del Camp el 1314. Posteriorment aquest passà al seu fill Pere de Bell-lloc, casat amb Romia. El seu successor fou Bernat de Bell-lloc, fill seu.
El 1405 Pere i Bernat de Bell-lloc anaren a la fixació dels termes de llur castell amb el de la Roca. El 1460 el castell fou destruït com a conseqüència de la guerra dels remences.
Al començament del segle XVI n’era el propietari Pere de Bell-lloc i de Sentjust. El 1576 posseïa aquesta fortalesa Bernat de Bell-lloc.
El 1705 Ramon de Bell-lloc i Macip rebé de l’arxiduc Carles d’Àustria el títol de vescomte de Bell-lloc. El 1707 li fou concedit, anul·lant l’anterior, el títol de comte de Bell-lloc. Aquest comte el 1704 començà la reedificació de la torre de l’homenatge del castell, que transformà en capella de Sant Pau. Les obres acabaren el 1706.
El 1808, durant la guerra del Francès, el castell fou saquejat i cremat. No es tornà a reedificar de nou.
El títol de comte passà a la família Mercader, a la qual es deuen diverses obres d’arranjaments del lloc i una monografia del tema feta per Joaquim de Mercader i Bell-lloc el 1876. Els Bell-lloc posseïren aquest castell fins el 1944. Actualment s’hi allotja l’Escola Sant Jordi de la Caixa d’Estalvis de Catalunya. (EPF)
Església
Al cim del turó, entremig de jardins, es conserva un edifici de planta circular, que fa uns 7 m de diàmetre exterior, té uns murs amb un gruix de 90 cm i fa uns 6 m d’alt. És fet amb pedres de mida mitjana, sense treballar, unides amb molt de morter de calç. S’ha afirmat que abans d’ésser una capella era una fortificació, la part baixa d’una torre.
Darrere seu, a uns 80 cm, hi ha restes de la muralla, d’un recinte que segurament tenia una planta poc o molt rectangular, de la qual ara només podem veure el costat nord i part del costat oest. Té un gruix de 90 cm i és feta amb còdols i pedres més o menys ben col·locades. Només s’ha conservat en una alçada de 130 cm.
A uns 190 cm d’aquest recinte, a la banda nord, se’n veu un altre, que tenia una longitud, en aquest costat septentrional, de més de 18 m i segurament també tenia una planta rectangular. Fa uns 85 cm de gruix. Té un aparell molt semblant al del clos anterior.
La datació de tots aquests edificis és molt difícil. Els dos recintes tant poden ésser del segle X com, més aviat, del segle XIII. L’edifici central, que segurament fou en un moment inicial part d’una torre, pot ésser fins i tot d’època moderna. (JBM)
Bibliografia
- Carreras i Candi, 1895, pàg. 150
- Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 259-266
- Curet, 1958, pàg. 324
- Duran, 1914, pàg. 62
- Gallardo, 1938, pàg. 48
- Mas, X, 1914, pàg. 98
- Mercader, 1876, pàgs. 6 i 8-9
- Pedemonte, 1929, pàg. 91
- Rius i Serra, III, 1947, pàg. 62