Situació
Interior de l’església, on s’endevina la nau romànica i la base de la cúpula sostinguda per petxines sobre la qual es dreça el campanar més tardà.
C. Barbany-M. R. García
L’església de Sant Esteve es troba situada a l’entrada del poble, al quilòmetre 5 de la carretera que enllaça la N-152 amb la C-251, prop de Sant Celoni, passant per Collformic. També s’hi pot accedir per la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou, amb parada al baixador de Palautordera. Hi ha, però, més de 3 km abans d’arribar al nucli de la població.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG532170. (CBC-MRGP)
Història
L’església és documentada el 862, quan Carles el Calb dona al comte Sunyer I d’Empúries-Rosselló l’alou reial que tenia al Montseny, amb les esglésies de Sant Esteve, Santa Maria, i Sant Esteve de la Costa, de la mateixa manera que l’havia cedit el 858 a Unifred o Humfrid. En aquest document es diu que s’exceptuen de la donació les terres de Campins i el Vilaret de Cerdans, que eren conreades per homes “hispani”.
En una data que es desconeix aquests comtes devien vendre-ho a Trasovard, ja que aquest ho vengué el 908 al comte Guifré Borrell. Abans del 911, data en què morí aquest, la propietat va ser cedida al monestir de Sant Cugat; així, el 986 Lotari confirma a Odó, abat del cenobi, la vila Vidamenia, anomenada Palatium, a la vall Dordaria i les esglésies de Santa Maria i de Sant Esteve, amb els seus delmes, primícies i tributs, de la mateixa manera que ho dona el comte Godfred per l’ànima del seu germà Sunyer.
Trobem referències concretes a l’església de Sant Esteve l’any 1120, en el testament de Pere Bonfill, clergue, on llega 2 morabatins d’or a “S. Stephani de Palacio”, i el 1316 en el llegat que feu Arnau de Noguera de la parròquia de Santa Maria de Palautordera a l’església de Sant Esteve i als seus altars.
Tenia dos rectors, el domer major i el menor, i cadascun tenia la seva rectoria. El domer major era, normalment, el beneficiat de la capella de Sant Cebrià de Palau, i, segons una sentència del 14 d’agost del 1697, la Santa Seu va declarar que la domeria major no estava unida exclusivament al monestir de Sant Cugat, sinó que havia de ser proveïda per concurs, tot i que l’abat tenia dret de presentació.
L’edifici romànic va ser modificat al segle XVI, en què es feren, entre altres coses, una façana gòtica, destruïda el 1936, i unes capelles laterals. El 1936 es va obrir un gran portal on hi havia l’absis major, però després del 1939 fou refet. També l’absidiola de la part nord desaparegué al començament del segle XIX, quan es construí una capella. (CBC-MRGP)
Església
Tot i que és una de les esglésies documentalment més antigues, l’actual edifici de Sant Esteve de Palautordera, arran de les modificacions i ampliacions sofertes al llarg del temps, té una aparença externa molt diferent de la que devia tenir originalment. Tan sols s’observen als murs nord i sud uns petits fragments de quatre arquets cecs, els quals, juntament amb la paret on es troben, són restes de l’església del segle XII. La nau, coberta amb volta de canó, i el presbiteri, on hi ha tres arcs torals de mig punt, són també vestigis romànics. Originalment, el presbiteri era format per tres absis en forma de creu. Les dues absidioles laterals, actualment desaparegudes, fan funció de capella i només conserven els arcs de mig punt que l’obren al presbiteri. També a mitja nau, sostinguda per quatre petxines, s’aixeca una cúpula que serveix de base al campanar. (CBC-MRGP)
Bibliografia
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 52
- Monreal, 1957, pàg. 25