Situació
Angle que forma la nau principal de Sant Cebrià de Cabanyes i la capella amb absis que hi ha adossada a la part nord de l’església.
M. Anglada
Vista del sector sud-est d’aquesta antiga parròquia restaurada fa pocs anys.
M. D. Filgueira
L’antiga església parroquial de Sant Cebrià de Cabanyes es troba situada al sud-oest del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles, a la falda de la serralada de Montalegre.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDF353953.
Per anar-hi cal agafar la carretera de Santa Coloma de Gramenet a la Roca del Vallès (CBV 5 001), en direcció a la Roca. Poc abans d’arribar al quilòmetre 11,5 cal prendre una pista a la dreta; una vegada haguem passat un petit bosc i unes vinyes hem de trobar Can Torrents, des d’on arribarem a Sant Cebrià de Cabanyes després de caminar uns 10 minuts.
La clau s’ha de demanar al rector de Sant Fost de Campsentelles. (MDFG)
Història
L’antiga església parroquial de Sant Cebrià de Cabanyes apareix esmentada per primera vegada en una afrontació de terres de l’any 1001, en la qual un tal Egofret i Signares ven la terra i la casa a Vivant i Cusca.
Novament apareix anomenada la parròquia de Sant Cebrià en una permuta de terres de l’any 1086.
L’any 1113 Bernat Guanalgot, possible amo del lloc, fa testament a favor del seu fill Berenguer Bernat del castell de Cabanyes i de totes les seves pertinences, i dona un morabetí i la seva capa a l’església i al prevere de Sant Cebrià.
L’església torna a esmentar-se successivament durant el segle XII en diferents documents, com ara permutes, vendes i donacions d’alous. Totes aquestes notícies ens confirmen un territori administrativament organitzat des del començament de l’any 1000, amb l’existència d’una parròquia i amb una feligresia determinada.
No se sap quan fou construïda la primitiva església a la qual feien referència els documents anteriors, però sembla que l’augment de la població del lloc devia fer insuficient l’església, ja que el 3 de juny de l’any 1192 el bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell consagrà la nova església, que segons Vall i Rimblas correspon a l’ampliació.
Poc després de la consagració de l’església, l’any 1256, el bisbe de Barcelona Arnau de Gurb va concedir aquesta parròquia en dret de patronatge, juntament amb la de Sant Fost de Campsentelles i Martorelles, a la priora de Montalegre, però en traslladar-se a Barcelona la comunitat hi va renunciar.
La vida parroquial, durant l’edat mitjana, degué continuar parella a la de l’església de Sant Fost, ja que trobem en una visita pastoral que el 1328 l’església continua essent governada pel rector propi.
La davallada de població que es produí als dos segles posteriors degué ésser la raó per la qual no es van fer millores ni a l’església ni a la rectoria. Fou aleshores que començà la seva decadència.
L’any 1504 el bisbe Gonzalo de Heredia decretà la fusió de la parròquia de Sant Cebrià amb la de Sant Fost per manca de feligresos. Es va registrar per primera vegada com a sufragània de Sant Fost el 1645. Malgrat aquesta fusió, el rector de les dues parròquies va haver de celebrar els cultes a cada església fins el 1851, any en què es decretà que el culte es fes quatre cops a l’any: per Sant Cebrià, per Sant Jaume, el dia dels morts i per Nadal.
L’any 1867, amb motiu d’una visita pastoral, es van suprimir totes les celebracions del culte, a causa de l’estat d’abandó de l’església. El 1877 l’ermità que habitava a la rectoria adossada al temple i que tenia cura de l’església va desallotjar la casa, fet que n’accelerà la ruïna gairebé total.
Fou restaurada a iniciativa del grup “Amics de Cabanyes” i la parròquia de Sant Fost entre els anys 1970 i 1984, amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Finalment, el cardenal Jubany la va reconciliar al culte el 14 d’octubre de 1984.
Actualment, a l’església de Sant Cebrià de Cabanyes es fa culte eventualment i el dia de l’aplec, que se celebra el 17 de setembre. (MDFG)
Església
Planta de l’església, tal com es mostra després de la restauració feta entre els anys 1973 i 1984.
M. Anglada
L’edificació primitiva probablement era de planta de creu llatina amb un absis circular i dues absidioles, de les quals només ha romàs la del braç de tramuntana, però no hi ha vestigis de la de l’altre costat. La volta de la nau central és de canó seguit lleugerament apuntada, i les de l’absis de quart d’esfera. Per les arrencades d’aquestes voltes passa un fris de secció tòrica que segueix fins a mig temple. A l’articulació de la nau amb l’absis hi ha un arc triomfal, lleugerament desviat respecte a la direcció transversal de la nau.
Cal remarcar, entre els elements arquitectònics de la façana de migjorn, el campanar d’espadanya de dos ulls sobre el mur de tramuntana a la part del creuer, dues finestres de doble esqueixada absidals i dues de simple esqueixada sota el ràfec i un portal tapat. A la façana de ponent destaquen una notable portalada amb arcada, timpà i llinda adovellada, i una finestra cruciforme, i a la façana de tramuntana hi ha una gran arcada i una reixa que permet mirar l’interior.
El temple ha estat objecte d’una restauració recent, ja que l’absis era parcialment arruïnat i fou suprimida la torre, també mig derruïda, sobre l’ala lateral de tramuntana.
L’aparell, molt peculiar, és format per grans carreus sense polir col·locats de través en filades senceres a la part baixa de l’absis central i al del sector de ponent, mentre que a l’absidiola i al sector nord l’aparell és de carreu més petit.
El detall de l’aparell i la planta de l’absis central, com també la porta de ponent, permeten de pensar en una obra del començament del segle XI, fidel a les formes tradicionals, que hauria estat reformada amb el braç de transsepte. (MAB-JAA)
Bibliografia
- Junyent, 1967
- Pibernat, 1936, pàg. 20
- Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 196 i 311
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 218
- Pérez, X.i F., 1990
- Monserdà, 1982
- Martí i Bonet, 1981, pàg. 712-713