Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestes (Santa Eulàlia de Ronçana)

Situació

Petita església romànica molt restaurada i en part reconstruïda el 1966.

C. Barbany-M. R. Garcia

La capella de Sant Cristòfol es troba situada a l’esquerra de la riera de Tenes, a l’extrem est del terme de Santa Eulàlia de Ronçana, prop de Can Maspons.

Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG100372.

S’hi accedeix per un camí que surt del quilòmetre 9,7 de la carretera de Parets a Sant Feliu de Codines. Un cop travessada la riera de Tenes cal pujar per un camí que duu a Can Maspons. Prop d’aquesta casa, enlairada dalt d’un pla, hi ha l’església. La clau s’ha de demanar a Can Maspons. (CBC-MRGP)

Història

No tenim referències de la capella de Sant Cristòfol de Pallars fins el 1194, en un document on consta que s’acaba de construir un nou altar i que l’ha fet obrar un tal Arnau de Vilar. Això fa pensar que l’església ja existia probablement des del principi del segle XII. Era parroquial i tenia rector propi; però el 1328, a causa de la manca de parroquians, va passar a ser servida pel rector de Santa Justa i Santa Rufina. Sembla que aquest problema no es va resoldre i era servida algunes èpoques pel rector de Santa Justa i altres pel de Santa Eulàlia. Al començament del segle XV va perdre la categoria de parròquia i es convertí en sufragània de Santa Eulàlia, encara que sempre s’hi ha mantingut el culte.

Afectada pels terratrèmols, fou pràcticament reconstruïda el 1421, i el 1457 s’hi feu una nova reparació. Inutilitzada després de la guerra civil, fou reconstruïda el 1966. (CBC-MRGP)

Església

Interior de la capella amb l’absis en bona part reconstruït.

C. Barbany-M. R. Garcia

La capella de Sant Cristòfol de Pallars és un edifici d’una sola nau, de petites dimensions. L’aspecte actual respon a la reconstrucció feta l’any 1966, en la qual va ser aixecada més o menys 1,5 m. Això va exigir que la coberta fos més ampla, de manera que ara la part inferior és més estreta que la superior, la qual cosa dona una sensació de deformitat a l’edifici.

És orientada a ponent, i a la façana es pot veure clarament fins on arribava l’antiga coberta. La porta és de mig punt, amb dovelles; a sobre hi ha una petita finestra rodona amb la motllura força mal treballada, segurament modificada quan es va aixecar l’església i es va treure el campanar de cadireta que hi havia. L’absis és semicircular cobert amb volta de quart d’esfera, reconstruïda el 1966. La coberta és més baixa que la de la nau, i en queda separat per un arc de mig punt, molt modificat, en el qual també es reflecteix molt clarament la deformitat abans esmentada. Hi ha una finestra de doble esqueixada i de mig punt, que sembla que va ser col·locada més amunt en alçar-se el sostre. La coberta actual de la nau és de volta de canó, però abans de la reforma sembla que era plana. L’aparell és de carreus força regulars, no gaire grossos ni gaire polits, disposats també regularment.

Al mur sud hi ha una altra finestra de mig punt, de doble esqueixada. Abans del 1966 al costat de l’absis hi havia una porta que accedia a la sagristia, que estava adossada a la capella i que va ser enderrocada en obrir un carrer. En aquesta reforma els murs van ser repicats, ja que eren enguixats. La teulada és de dos vessants, de teules aràbigues. La paret de la façana i el mur que correspon a l’arc que separa l’absis de la nau són més alts que la teulada. (CBC-MRGP)

Bibliografia

  • Vall-Masvidal, 1983, pàg. 148
  • Martí i Bonet, 1981, pàg. 470