Situació
C. Barbany-M. R. Garcia
TAVISA-J. Todó
La torre que resta de l’antic castell de Palautordera es troba situada a l’extrem nord-oest de l’actual església parroquial de Santa Maria, que presideix la vila, i fa la funció de campanar.
Mapa: 37-14(364). Situació: 31TDG538160.
L’església de Santa Maria, emplaçada a l’entrada del poble, és al peu de la carretera que enllaça la N-152 amb la C-251 i passa per coll Formic just al quilòmetre 4. També s’hi pot accedir per la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou, al baixador de Palautordera; caldrà, però, fer uns 2 km abans d’arribar al nucli de població. (CBC-MRGP)
Història
Les dades que coneixem sobre el castell de Palautordera són més aviat escasses. Les primeres referències corresponen al segle X, quan en uns documents datats el 908 i el 996, respectivament, s’esmenta la “villa Vitaminea que vocant Palacio”.
El segle XI tampoc ens proporciona gaires notícies. El 1002 i el 1012 apareix la menció del terme de Palautordera. Vers mitjan segle XI, el 1045, tornem a trobar l’esment de la “villa vidamenia que vocant Palacio”.
L’actual església parroquial s’edificà al segle XVI sobre l’antic castell, del qual només es conserva una torre del segle XIII que avui fa les funcions de campanar de l’església. (EPF)
Torre
Aquesta torre campanar és l’únic vestigi de l’antic castell o palau. Hom entén que l’existència de l’edifici és corroborada per l’aparició fa pocs anys de la base d’una altra torre igualment de planta circular en una placeta que hi ha darrere l’església. Això ha fet suposar que hi havia un ample recinte fortificat dintre del qual es construí el temple gòtic, del qual només ha romàs la torre campanar existent. Aquesta correspon a una torre de planta circular de considerable alçada, amb aparença de fortalesa. La part superior fou sobrealçada tardanament amb dos pisos hexagonals, el darrer dels quals té finestrals per a les campanes i un coronament piramidal amb merlets esglaonats. La part rodona té un parament fet amb palets de riera, mentre que la superior és de carreus ben tallats. Tenint en compte tant l’estructura formal com l’aparell constructiu es pot inferir que la torre correspon a una edificació del segle XIII, encara que probablement és d’origen més antic. (MLIR)
Bibliografia
- Els castells catalans, II, 1969, pàg. 309
- Monreal-Riquer, II, 1958, pàg. 62
- Rius i Serra, I, 1945, pàgs. 6 i 264
- Rius i Serra, II, 1947, pàg. 397
- Llobet, 1947, pàg. 397