Situació
Capçalera modificada per dues capelles laterals d’aquesta antiga parròquia situada en un pendent del pla de la Calma.
M. Anglada
L’antiga parròquia de Sant Cebrià de la Móra queda per sota del pla de la Calma, a 950 m d’altitud, al vessant de tramuntana que aboca les aigües a la riera de l’Avencó o de Picamena.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG428266.
Hi ha dues pistes bones per anar-hi. La primera surt d’Aiguafreda en direcció llevant pel carrer de l’Avencó i segueix la riera del mateix nom que passa per Sant Salvador i Sant Miquel, ja esmentades en el terme municipal d’Aiguafreda, fins a travessar el pont de Picamena, on comença la pujada forta fins a la casa del Clot, que queda a sota de Sant Cebrià. L’altra és el clàssic camí que travessa el pla de la Calma des de coll Formic; a un parell de quilòmetres a mà dreta es desprèn un brancal, un xic perdedor, que porta fins a l’església. (MAB)
Història
La vila rural de la Móra, que li dona el nom, és esmentada per primera vegada entre els anys 898 i 917 i l’església de Sant Cebrià ho és des del 1099. En alguns documents dels segles XI i XII és anomenada Sant Cebrià de Biscaia, per bé que va predominar sempre el cognom de la Móra.
L’edifici, que es va refer al segle XII, era compost d’una nau amb absis llis, de pedra rogenca, a la qual es van afegir vers el 1580 dues capelles laterals que la convertiren en una planta de creu llatina. El 1722 es va construir la nova portalada de ponent i vers el 1799 es va adossar el campanar, semblant a una de les torres de defensa de les masies.
Des del 1936 es troba sense capellà i es va agregar a la parròquia del Brull. L’any 1952 es va restaurar l’església i es va arrasar la rectoria, que es trobava en ruïnes; ara, doncs, sola i aïllada, ha esdevingut una ermita rural. (APF)
Església
Planta de l’església romànica amb les capelles laterals, el campanar i la sagristia afegides al cos originari.
M. Anglada
L’església primitiva era d’una sola nau coberta amb volta de canó seguit, capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera, amb una sola finestra absidal centrada. En una reforma posterior foren afegides dues capelles laterals cobertes amb voltes de tradició gòtica formant creuer. Posteriorment, encara s’afegiren el campanar i la sagristia.
La porta, oberta a la façana de ponent, és una simple arcada adovellada. L’absis conserva una lesena que no arriba al ràfec, la qual permet suposar una forma de la part alta dels murs, que probablement presentaven decoració de tipus llombard. La coberta és de lloses de pedra. L’aparell és de carreus, ben tallats i ben col·locats, tot i que les mides són molt variades. A la volta absidal les pedres estan disposades a plec de llibre. A tots els paraments interiors l’aparell queda vist.
Malgrat que l’edifici és molt desfigurat, les seves característiques i els vestigis de l’ornamentació absidal permeten de plantejar-ne la filiació dins la tradició de l’arquitectura llombarda de caire rural, possiblement ja dins el segle XII. (MAB-JAA)
Bibliografia
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 68
- Pladevall, 1965, pàgs. 167-176