El lloc d’Espiells s’esmenta per primera vegada en el precepte del rei Lotari de l’any 986 que confirmava les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès. Segurament, al segle X, a l’indret ja hi havia un petit nucli humà. La torre d’Espiells apareix documentada a mitjan segle XI. El 1063 l’abat de Sant Cugat, Andreu, negocià un acord amb Umbert de Cervelló i la seva muller Dalmizana sobre la donació del domini útil de la propietat d’Espiells formada per l’església i la torre, amb els seus termes. Umbert de Cervelló reconegué com a senyor del lloc l’abat de Sant Cugat, al qual es comprometé a donar anualment un bacó òptim per la festa de Nadal. El monestir, a canvi de la donació a precari d’Espiells, rebé d’Umbert i Dalmizana la meitat de l’església de Masquefa.
A partir d’aquesta data. Espiells és força esmentat en la documentació medieval: el 1116 surt documentat Ponç d’Espiells, donzell. El 1234 el rei Jaume I confirmà al monestir de Sant Cugat la possessió d’Espiells, amb tots els seus delmes, primícies, lleudes i altres drets. Aquest cenobi benedictí va retenir cert domini sobre el poble d’Espiells fins a l’abolició de les senyories al segle XIX.
En una casa propera a l’església de Sant Benet d’Espiells, es conserva un edifici de planta circular. A causa, tanmateix, del gruix i de les característiques dels seus murs és difícil d’assegurar que les restes visibles avui dia corresponguin a una edificació d’època romànica.