En un instrument del 1067 que fixa els límíts del castell de Pontons ja s’anomena el castell de Foix. Tanmateix, els senyors del castell són desconeguts fins al segle XII. El 1161, en la venda d’una torre i unes propietats situades a Valldossera, hi ha la firma de Bernat Marcús, conegut burgès barceloní, el qual probablement era el propietari del castell. El 1172, en testar, Guillem de Bell-lloc s’expressa senyor del castell de Foix, Font-rubí i Subirats. En realitat el que tenia aquest personatge era la castlania del lloc. El 1198 el senyor de Foix era Guillem de la Granada, el qual concedí aquest castell a Guillem de Tarragona. Pere de Banyeres, castlà de Foix, en testar el 1210 deixà el seu cos als hospitalers i al seu fill Guerau Pere li atorgà la castlania de Foix amb els seus feus.
El 1230 continuava sent senyor del castell Guillem de Tarragona, però l’any 1288 ja pertanyia a Guerau de Cervelló. El castell passà a la corona al segle XIV. El rel Joan I el vengué el 1388 a Bernat de Pinós, juntament amb el mer I mixt imperi. Passà per vincles familiars als Cruïlles i per casament de Maria Agraïda de Cruïlles i de Vilafranca amb Guerau de Peguera i de Montbui, a la casa de Peguera, els quals posseïren el castell per espai de quasi tres segles. Un membre d’aquesta família, Guerau de Peguera i Berardo, fou nomenat pel rei Carles III marquès de Foix el 1710. La família senyora del castell s’extingí al final del segle XIX.
Ben poca cosa queda d’aquest castell, només unes escadusseres restes de molt poca alçària que devien ésser part de les muralles del recinte. El castell es trobava al costat de l’església de Santa Maria de Foix, en un indret que domina una gran extensió de la conca del riu Foix.