Aquest castell avui ha desaparegut. Es trobava situat prop de l’església, a l’altre costat de la riera, al lloc on hi ha un edifici d’estructura moderna i de gran presència conegut com el Castell. Les seves restes arribaren fins al començament del segle actual, en què fou restaurat de tal manera que perdé tot vestigi dels seus orígens.
El castell ja existia al segle XII. En un memorial d’actes de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, hi ha un document, que es pot datar entre els anys 1131 i 1162, en el qual el comte Ramon Berenguer IV fa donació a Dalmau de Cunit i a la seva descendència del castell de Cunit. La quadra de Cunit, al segle XIII, es trobava compresa dins el terme i la jurisdicció del castell de Cubelles. Per aquest motiu el 1287 el fill de Dalmau de Cunit, que s’anomenava de la mateixa manera, i el cavaller de Segur estaven obligats a fer host, o sia servir el rei amb homes d’armes, de la mateixa manera que els altres cavallers feudataris que habitaven en el terme del castell de Cubelles. Cunit, com altres feus del castell de Cubelles, fou cedit al segle XIV al cavaller Bernat de Fortià, però va ser ràpidament incorporat a la corona quan els béns de Fortià foren confiscats. El 1530 Miquel Ferrer era senyor de la quadra de Sant Cristòfol de Cunit. El 1667 Carles de Llupià, com a castlà major del castell termenat de Cubelles, posseïa la quadra de Cunit amb el seu castell.