L’església de Sant Pere d’Avinyó apareix per primer cop esmentada entre el 975 i el 995, quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’altar dedicat a sant Pere, que hi havia dins el terme del castell d’Avinyó, en l’apèndix d’Olèrdola. Aquest temple havia estat aixecat per Màger, fill del difunt Sindaret i personatge vinculat a la família vicarial dels Gurb. El bisbe Vives i Màger, juntament amb la seva dona Sança, arribaren a un acord per tal de resoldre les discrepàncies que tenien sobre el cobrament dels delmes i que Sindaret, pare de Màger, havia sostret violentament a l’església. Vives va accedir que, en vida, Màger i la seva esposa poguessin cobrar aquests delmes i tot seguit en feren donació a Sant Miquel d’Olèrdola. La família de Màger tenia una gran vinculació amb aquesta església, cosa que ho demostra, també, el testament sacramental d’Audesind, fill de Màger, que morí el 1003 a Castellolí (Anoia) defensant el castell contra els sarraïns, jurat sobre l’altar de Sant Pere, al terme del castell d’Avinyó. L’església i la parròquia d’Avinyó és documentada al llarg de tota l’edat mitjana a través de diverses vendes I donacions.
L’actual església és obra del segle XVII i fou bastida damunt de la primitiva església romànica. Sant Pere d’Avinyó era parroquial, però en quedar aïllada de tot nucli de població Important, se’n construí fa pocs anys una de nova sota la mateixa advocació al poble de les Cabòries. Actualment resta tancada al culte.