L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI.
Des d’aquest mateix segle. Sant Pere de Font-rubí va dependre de la canònica de Solsona. Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151. Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163. Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina. Al final del segle XIII, la parròquia de Sant Pere de Font-rubí estava obligada a pagar cada any a Solsona 30 sous en concepte de delme. La doble advocació actual de l’església és tardana i en tot cas s’introduí després del segle XIII.