La primera referència de l’església és del 1152, any en què Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, consagrà la capella de Santa Maria de Bellver, de Pulcro videre, és a dir, literalment, bell veure o bella vista. En un principi, Santa Maria no tenia funcions parroquials, però a poc a poc va anar adquirint drets. El 1305 el bisbe Ponç de Gualba va haver de proveir d’un rector, que fou Guillem Company, la capella de Bellver, atès que aquesta església tenia rèdits suficients i cementiri. Finalment, vers el 1492 passà a tenir funcions de parròquia en substitució de Sant Vicenç de Morrocurt que havia quedat en lloc solitari i amagat.
A mitjan segle XVIII fou enderrocada completament per tal de construir l’actual edifici.