Tot i que el lloc de Mediona és esmentat des de mitjan segle X i hi ha notícies sobre el castell des de l’any 1011, la parròquia i l’església de Santa Maria de Mediona no apareix documentada com a tal fins a l’any 1130. Aquesta església, fora del recinte emmurallat del castell, absorbí el 1371 un temple sota l’advocació de sant Miquel, construït dins el recinte del castell, que degué ésser pròpiament la capella castellera. Alguns dels altars de la parròquia ja són consignats al segle XIV com els dedicats a sant Vicenç (1379) I a sant Miquel (1382).
Al segle XV Santa Maria de Mediona fou unida al priorat, més tard parròquia de Sant Quintí de Mediona, situació que es mantingué fins al segle XIX. Sufragània tradicional de Santa Maria de Mediona fou Sant Joan de Conilles, actual parroquial del terme.
L’antiga parròquia de Santa Maria, convertida en un santuari on es veneren les imatges de Santa Maria i del Sant Crist de Mediona, fou profanada el 1936 i es restaurà el 1940. (CPO)
A l’interior de l’església es conserva un fragment corresponent a la part inferior d’una pica baptismal, col·locat damunt un capitell llis. A partir d’algunes fotografies antigues s’ha pogut saber que era una peça de forma troncocònica, lleugerament concavada i sense cap decoració. (ECO-XVT)