L’actual església parroquial del poble homònim va sofrí grans transformacions, sobretot als segles XVII i XVIII, per la qual cosa de romànic sols queden els murs nord i sud i un tros de fris. Durant les obres de restauració del 1979, s’hi van trobar dos capitells, un força malmès, i un sobrecapitell, peces d’una gran simplicitat.
Aquesta església s’esmenta per primer cop el 1075, quan Pere, monjo de Sant Cugat del Vallès i fill de Ramon de Cervelló, dona a l’esmentat monestir el lloc anomenat Sant Cugat Sesgarrigues que té dels seus pares per aconseguir clemència per al seu germà Albert, i de nou el 1089, en el testament d’Umbert, fill de Geribert de Gelida, cosí de Pere Ramon de Cervelló, en què dóna terres i vinyes que té a Sant Cugat Sesgarrigues. El 1098 en la butlla del papa Urbà II de reconeixença de les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès, s’esmenta l’església de Sant Cugat Sesgarrigues, entre d’altres. En una nova butlla del papa Calixt II del 1120 de reconeixença de les possessions de Sant Cugat, consta altre cop l’església de Sant Cugat Sesgarrigues i el lloc de Torres Beces (potser la Garrofa ?).
D’altres notícies més tardanes parlen dels altars de la parròquia, com el de Santa Maria (1308) o el de Sant Macari (1347).