Es trobava a la masia de Can Serts, a la barriada de la Rovira Roja, i s’enrunà totalment al segle XIX. S’esmenta per primer cop en el testament de Guisla de Santmartí, cap al 1078, per la qual cosa es desprèn que era anterior. Dos anys més tard, el testament d’Esteve, marit de Peregrina, fou jurat damunt l’altar de sant Salvador que hi havia a l’església de Durban, dins el terme del castell de Sant Martí. En aquest testament es llegà a Sant Salvador una unça per a misses en remei de la seva ànima. Novament és esmentada el 1150, any en què el bisbe de Barcelona, Guillem i alguns canonges establiren a Pere Joan, a la seva muller i als seus fills un alou que tenia Albert Guadans per Santa Maria i la seva capella, situat al comtat de Barcelona, dins el terme del castell de Sant Martí, a Sant Salvador. El 1190 Berenguer de Castellet, canonge de Barcelona, donà a la seu de dita ciutat el mas Ferriol amb les seves pertinences, situat a la parròquia de Sant Salvador de Durban.
Segons consta en una presentació feta el 1367, l’església de Sant Salvador d’Urbans s’uní a l’església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca atès que aquella parròquia era molt reduïda i estava sotmesa al rector de Sant Martí, que era el seu presentador. S’acabà integrant definitivament a Sant Martí el 1429, per decret del patriarca de Jerusalem. El 1731 la capella encara existia i tenia un benefici. Havia tingut un altar dedicat a santa Maria.