Aquesta capella gòtica fou construïda el 1307 pels monjos hospitalers de Sant Joan de Jerusalem sobre el solar de llur antiga comanda, amb corresponent permís del bisbe Ponç de Gualba i els canonges de la seu de Barcelona. Es feu damunt d’una església més antiga que el mateix orde tenia des de mitjan segle XII. Al llarg dels segles s’hi feren moltes modificacions, sobretot al segle XVI. Durant la guerra del Francès es feu servir com a caserna, després com a magatzem fins que fou recuperada com a capella el 1851. La capella estava molt feta malbé i no fou restaurada fins l’any 1929, que quedà tal com la veiem actualment.
En fer-se les obres de restauració d’aquest segle, a la paret lateral nord, al costat del campanar, s’hi descobrí un portal de tradició romànica completament aparedat. Se suposa que era l’entrada de l’antiga capella dels hospitalers.
La portalada situada al NO és de tradició romànica, encara que feta al principi del segle XIV. És de grans proporcions, de mig punt, i formada per set arquivoltes amb les corresponents columnes. És tota orlada, i hi ha capitells florals, característics de l’època, amb l’àbac que els separa dels arcs. Les arestes de les arquivoltes són motllurades de forma arrodonida i llisa. Tot el conjunt descansa damunt un sòcol bastant alt. La construcció es troba en perfecte estat de conservació i és feta de pedra de carreu molt polida. L’edifici és situat a la plaça de Sant Joan, prop de la casa de la vila.