Santa Digna (Vilafranca del Penedès)

És documentada per primera vegada el 978 en una donació que fan Sunifred i Ermengod, prop de la muralla d’Olèrdola. Al segle X és esmentada altres vegades. Especialment remarcable és la de l’any 992, en la consagració de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola. A partir d’aquesta data es troba repetidament documentada fins al segle XVII. Així, apareix en una permuta de l’any 1001, en la carta de poblament del castell d’Olèrdola de l’any 1108 i en molts d’altres documents.

No se’n sap exactament l’emplaçament, però devia situar-se al sector on ara hi ha el molí d’en Rovira, a la zona meridional de l’actual terme municipal, on encara es conserva una creu de terme amb el nom de Santa Digna, a la sortida de la vila, d’on devia sortir el camí que anava a la capella. La comunitat de preveres de Santa Maria de Vilafranca el dilluns abans de l’Ascensió del Senyor hi acudia en processó de rogatives. Hi havia un sacerdot i el fet que disposés d’una capellania indueix a suposar que la capella tenia una certa importància. Sembla que al segle XIX ja no existia, perquè la processó de rogatives no anava més enllà de la creu de Santa Digna o d’Espitlles I només visitava la capella de la Mare de Déu del Portal.