Aquesta església era situada davant del corriol de Font-tallada i de la coma de mossèn Xamar. S’ha afirmat que la fundà el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, l’any 1070. Ara bé, en realitat, no és documentada fins l’any 1285, en el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, la qual deixà dos diners per a les obres de l’església, i el 1294 en el testament de Bernat de Vilafranca, en el qual fa un llegat de quinze diners per tal de fer l’altar de Sant Pau a la capella de la Beata Maria Magdalena. El 1300 mossèn Berenguer de Llilet la dotà d’una casa, un hort i una vinya segons indica en la seva llosa sepulcral. Sembla que tenia quatre altars i una àmplia sagristia. El dimarts abans de l’Ascensió de Jesús, la comunitat de preveres de Santa Maria de Vilafranca hi celebrava un ofici, abans del qual hom es dirigia a la capella en processó de rogatives.
L’any 1675, quan fou visitada pel bisbe Josep Moliner, sols hi trobà un altar que guardés les condicions adequades. L’any 1839 el comandant d’enginyers de la guarnició de Vilafranca transformà la capella en torre de defensa, i l’equipà amb un canó. Avui dia, tot ha desaparegut i no se sap del cert on era situada, llevat que es trobava emplaçada al sector de l’actual cementiri.