Aquesta església en els seus orígens, segurament, es trobava al costat de la fortalesa de Bellvei. No és documentada fins el 1279, en les relacions de les dècimes pagades per a les croades.
El bisbe Ponç de Gualba visità la capella l’any 1303, moment en què era regentada per Jaume Alomar. Dos anys més tard, l’església s’atorgà a Guillem Miquel, procedent de la parròquia de Sant Ponç del Papiol. En aquesta època era sufragània de la Gornal. Va desaparèixer al segle XVII en construir-se l’actual església de Santa Maria de Bellvei, que esdevingué parròquia independent a partir del 1859.