La primera notícia d’aquesta església, la proporciona el testament de Guitard, jurat el 1054 per Geribert i Domuci damunt l’altar de Sant Salvador, que té una basílica situada dins el castell de Calders. Guitard llegà una somera per a l’obra de Sant Salvador.
Com que aquesta església es trobava dins el castell de Calders, el 1120 Calixt II confirmà a Roland Oliver, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, la possessió de la capella de Sant Salvador i Santa Maria de Calders, amb el seu castell, estanys, aigües, termes, delmes i primícies.
A la segona meitat del segle XII l’església de Sant Salvador ja és considerada parròquia. El 1180 es menciona la parròquia de Sant Salvador en un conveni entre Guillem, abat de Sant Cugat, i Bernat de Papiol sobre el castell i terme de Calders.
Al principi del segle XIV el bisbe Ponç de Gualba determinà portar a lloc més segur i saludable l’antiga església, ja que els allarons i la proximitat al mar la feien poc segura. D’aquesta manera es construí un nou temple en l’actual nucli del Vendrell, totalment reconstruït al segle XVIII, que conservà la mateixa advocació. L’antiga església de Sant Salvador esdevingué una ermita.