El lloc de Calders és documentat des del segle X, en què són esmentats els estanys de Calders en dos preceptes dels reis Lluís d’Ultramar (983) i Lotari (986).
L’any 1047 ja es té notícia del castell de Sant Vicenç de Calders. Això demostra que l’església de Sant Vicenç ja existia i que havia donat el nom al terme. La parròquia de Sant Vicenç segurament es trobava molt a prop del castell homònim. L’església de Sant Vicenç, com tot el terme, era una possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, tal com reflecteix la butlla atorgada pel papa Urbà II el 1098 a aquest cenobi.
El 1304 consta que Sant Vicenç de Calders era una sufragània de Sant Salvador de Calders (després el Vendrell), però posteriorment aquesta subjecció es trencà i Sant Vicenç tornà a esdevenir parròquia independent. Tanmateix, més tard, al segle XVI, va esdevenir altre cop sufragània de Sant Salvador.
De l’antiga església romànica no ha pervingut res ja que el temple fou completament renovat el 1784.
Sant Vicenç de Calders depèn actualment de Santa Maria de la Bisbal.