Situació
Vista de llevant, amb l’absis d’aquesta capella alterada per reformes tardanes.
ECSA - J. Cruanyes i LI. Claver
L’església, abandonada, de Sant Joan de la Maçana és situada dalt d’un petit turó, tota voltada de pins, a un quilòmetre i mig de Guardiola, pel camí de la Maçana, des d’on cal anar a peu uns 5 minuts. Guardiola és a 9 km de Vilafranca del Penedès. (JCR-LICS-JAA)
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF863857.
Història
El lloc de la Maçana s’esmenta com a alou l’any 1120. La capella és documentada per primera vegada l’any 1315 en un llegat de sis diners fet per Arnaua, vídua de Ferrer Oller de Guardiola. En aquests moments formava part de la parròquia de Sant Vicenç de Morrocurt. La capella, que era pública, al segle XIX i per efectes de la desamortització passà a mans privades. Es mantingué en bon estat, encara que no s’hi feren gaires celebracions, fins pel juliol de 1936, que fou incendiada. Aquesta església es troba també sota l’advocació de Santa Apol·lònia. (SLIS)
Església
Planta de la capella, ampliada amb un cos d’edificació a la banda de ponent.
J. Cruanyes i LI. Claver
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, feta de rajol i totalment reconstruïda. Fou reforçada per dos arcs torals, que arrenquen de dues pilastres adossades als murs perimetrals. És capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un curt arc presbiteral.
La reconstrucció que s’observa en la volta és també apreciable en els murs laterals. Hi ha clars indicis que la nau ha estat allargada cap a ponent, a partir del primer arc toral. És nova la façana de ponent, on hi ha un petit campanar d’espadanya d’un sol ull; com la resta de murs de la nau és totalment llis. Per contra, els murs de l’absis presenten una ornamentació formada per lesenes, que arrenquen d’un sòcol alt, i que manquen del fris d’arcuacions, que hom pot pensar que les coronaven; devien desaparèixer en el procés de reformes que afectà la part alta de l’església.
La porta, en arc de mig punt, molt senzilla, és situada a la façana sud, i l’edifici només presenta dues finestres, una a la façana de ponent, tardana, i una altra, de doble esqueixada, que s’obre en el fons de la conca absidal.
L’aparell és de petits carreus gairebé gens desbastats, molt irregulars, disposats en filades amb tendència a la uniformitat, d’acord amb les característiques formals i constructives de l’arquitectura del segle XI. (JCR-LICS-JAA)
Treballs de restauració posteriors
Aquesta església va ser parcialment restaurada el 1995 a càrrec d’un agrupament escolta, que repicà el gruix de calç i de guix de les parets i netejà l’interior. Els treballs deixaren al descobert gran part de l’estructura primitiva. (CPO)
Bibliografia
- Virella i Bloda, 1982, pàg. 129
- Llorach, 1983, pàgs. 97-98
- Llorach, 1991a, pàgs. 189-191