Situació
L’església de Sant Vicenç és al costat de la masia de can Cerdà. Al quilòmetre 28 de la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada cal agafar, a l’esquerra, la carretera de Guardiola. Al quilòmetre 13, 8, just havent passat Santa Maria de Bellver, s’agafa una pista en direcció nord que deixa a can Cerdà en 1, 5 km. (JCR-LLCS-JAA)
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF878877.
Història
EI lloc del Morro Curt s’esmenta l’any 984. L’església ho és l’any 1097 i el 1148, quan Bernat Berenguer llegà a Sant Vicenç sis sesters, entre ordi i espelta, un altre de forment i un cafís de vi perquè fos venut per comprar un missal. El 1156 s’esmenta com a parròquia, i també el 1157. Aquesta funció la conservà fins al final del segle XV, que fou substituïda per la propera església de Santa Maria de Bellver i aleshores quedà com a sufragània. Durant la desamortització del segle XIX passà a propietat privada. Sofrí molts desperfectes el 1936. Actualment es troba en un lamentable estat d’abandó, sobretot després d’una tempesta que la va mig ensorrar l’1 de juny de 1992. (SLIS)
Església
Planta de l’església, feta poc abans de la seva ensulsiada.
J. Cruanyes i LI. Claver
Era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil apuntat, reforçada per tres arcs torals, dels quals els dos situats més a ponent tenien un perfil apuntat i arrencaven de dues impostes, mentre que el situat més a llevant és de mig punt. La nau era capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral.
La porta se situava a la façana sud, oberta en arc de mig punt, de grans dovelles, extradossades per una orla, que arrencaven d’una senzilla imposta motllurada. Al centre de l’absis s’obria una finestra de doble esqueixada, al mur sud de l’arc presbiteral se n’obria una altra, i una tercera s’obre a la façana de ponent.
Menys de mig any separen les dues fotografies, testimoni evident del mal estat i la deixadesa de moltes esglésies que necessitarien una urgent consolidació.
R. Viladés
Menys de mig any separen les dues fotografies, testimoni evident del mal estat i la deixadesa de moltes esglésies que necessitarien una urgent consolidació.
R. Viladés
El mur nord fou molt modificat a causa de la construcció d’una capella rectangular, en la part central de la nau, i un campanar de torre, situat a l’angle nord-est, molt modificat i amb una única obertura, petita, en arc de mig punt a la part alta.
Al mur sud s’hi afegiren dos contraforts, per tractar de contrarestar les deformacions que presenta la volta, amb una clara tendència a desplaçar-se vers el sud.
A part la decoració que presentava la portada, l’edifici només té ornamentació a la façana absidal, decorada amb els característics motius llombards d’arcuacions cegues sota el ràfec, en sèries de dues entre lesenes; la datació ha de correspondre al segle XI pel que fa a la part inicial de l’edifici. (JCR-LICS-JAA)
Pica
A l’interior de l’església es conserva una pica baptismal d’estructura còncava i circular. La boca és envoltada, per una banda, sobresortint, decorada amb un seguit de quadrats rebuidats distribuïts regularment. A la part baixa hi ha una sanefa de línia trencada o ziga-zaga que forma una doble dent de serra. Tocant a la base es pot observar una altra sanefa formada per un seguit de triangles a manera de puntes de llança (vegeu annex en aquest volum). (ECO-XVT)
Bibliografia
- Virella i Bloda, 1982, pàg. 128
- Llorach, 1983, pàgs. 94-96
- Ribas, 1990, pàg. 183
- Llorach, 1991a, pàgs. 193-197