Sant Pere Sacarrera (Mediona)

Situació

Antiga sufragània, situada al peu del camí ral, ara centre de culte de la parròquia de Santa Maria de Mediona.

ECSA - J. Cruanyes i LI. Claver

La capella de Sant Pere és al nucli del poble de Sant Pere, a uns 100 m d’on comença la carretera de Mediona, en el quilòmetre 16 de la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada. (JCR-LICS-JAA)

Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF877940.

Història

En un document del 1031, que correspon a una permuta de Guisla al monestir de Sant Cugat del Vallès, s’esmenta la casa de Sant Pere, que és al terme del castell de Mediona, prop del riu de Bitlles. Entenem, amb reserva, que es pot referir a Sant Pere Sacarrera, ja que també podria fer referència a Sant Pere de Riudebitlles. L’any 1298 era considerada filial de Mediona. Torna a aparèixer documentada el 1314 i va ésser restaurada el 1687. El 1709 el vicari general va donar llicència per beneir el retaule de Sant Pere sa Carrera a la parròquia de Mediona. En alguns documents apareix sota la denominació de Sant Pere de la Via. Actualment, té funcions de parròquia, en no usar-se la de Santa Maria de Mediona, de la qual en realitat és sufragània. (SLIS)

Església

Planta de l’església alterada per algunes ampliacions i pel canvi del primitiu portal d’accés.

J. Cruanyes i LI. Claver

Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat, suportada per dos arcs diafragmes, i rematada a llevant per un absis semicircular, que actualment s’obre directament a la nau, però que conserva vestigis, especialment en el seu costat nord, dels brancals d’un arc presbiteral, que hauria desaparegut en substituir-se la probable coberta de volta de canó original per la coberta actual, possiblement en el mateix moment en què l’edifici sofrí altres importants reformes, com ara la substitució de l’accés per la façana de ponent, on hi ha la porta, en arc de mig punt, paredada, per l’accés actual en la façana nord, i s’afegiren al costat sud una capella i la sagristia.

Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada. A la façana de ponent, coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull, per sobre de la porta original, paredada, es veuen les traces d’un ull de bou circular, també paredat. Al mur nord hi ha una finestra, i al costat de la porta actual es veuen les traces d’una obertura en arc de mig punt.

L’aparell és de carreu irregular, disposat ordenadament en filades regulars.

Les façanes són totalment llises, llevat del mur absidal, que és ornamentat amb els motius llombards d’arcuacions cegues sota el ràfec, agrupades en sèries de tres arcuacions entre lesenes, d’acord amb l’adscripció de l’edifici a les formes de la plenitud del segle XI. (JCR-LICS-JAA)

Bibliografia

  • Cruañes, 1980, pàg. 33
  • Virella i Bloda, 1982, pàg. 118
  • Llorach, 1983, pàgs. 88–89