Santa Margarida d’Agulladolç (Mediona)

Situació

Vista de la capella després de la seva acurada restauració.

ECSA - J. Cruanyes i LI. Claver

La capella de Santa Margarida d’Agulladolç és situada al costat de la masia del mateix nom. Un xic abans del quilòmetre 16 de la carretera de Vilafranca a Igualada surt, a mà dreta, una carretera que mena a la caseria de Canaletes i segueix cap a Cabrera. La capella es troba a uns 3 km a mà esquerra del començament d’aquesta carretera. (JCR-LICS-JAA)

Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF904935.

Història

Poques són les notícies històriques conegudes sobre aquesta església romànica. Apareix documentada per primera vegada el 1299 i sembla que fou des dels seus inicis una capella o ermita. L’any 1340 consta que Romeua, de Sant Salvador de Cabrera i muller de Ramon, li llegà 12 diners. Formà part de l’antiga quadra d’Agulladolç, de la qual eren senyors els castlans de Mediona. Santa Margarida d’Agulladolç va dependre de l’església de Santa Maria de Mediona.

El 1988 fou restaurada amb molt d’encert pel seu nou propietari, Miquel Torres i Carbó. D’aquesta manera el conjunt té ara una gran majestuositat. S’han eliminat tots els afegits que envoltaven la capella i s’ha arranjat el seu entorn. L’església conserva al terra una tomba amb una làpida de marbre amb un escut nobiliari del segle XIX. (SLIS)

Església

Planta de l’església amb indicació de profusa decoració de les seves façanes.

J. Cruanyes i LI. Claver

Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i capçada a llevant per un absis de planta parabòlica, coberta amb una volta nervada. Tot l’interior és redecorat, i això impedeix d’escatir les característiques de l’obra original i la peculiar forma de l’absis o la seva obertura a la nau, que ara es troben totalment decorades.

En el mateix procés constructiu de les reformes, s’obrí la porta actual, rectangular, al mur de ponent, que és coronat per un petit campanar d’espadanya d’un sol ull.

La porta original, en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, i a la façana absidal són visibles tres finestres de doble esqueixada.

Les façanes són ornamentades amb arcuacions cegues, en sèries de dues entre lesenes, que a la façana nord han estat parcialment alterades per la construcció de dos contraforts.

L’aparell és de reble, amb gran part dels paraments arrebossats, i només presenta peces més treballades en la formació de les arcuacions, de gran relleu, que evidencien les formes de la fi del segle XI. (JCR-LICS-JAA)

Bibliografia

  • Cruañes, 1980, pàg. 30
  • Llorach, 1983, pàgs. 85–86