Situació
Detall d’una de les tombes.
ECSA - Museu Monogràfic d’Olèrdola
Aquest sector es troba al nord-est de l’acròpoli d’Olèrdola, fora del recinte emmurallat.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF923736.
Per a accedir-hi cal seguir un camí que parteix de l’aparcament i hi mena en uns cinc minuts. L’itinerari és senyalitzat. (SLIS)
Història
A l’indret del Pla dels Albats hi ha les ruïnes d’un edifici conegut com la capella de Santa Maria, que actualment consta d’uns murs conservats a una alçada d’1,70 m, amb diversos compartiments interiors i parcialment colgats de runa, que impedeixen destriar-ne les característiques.
A la façana de ponent s’obre una petita porta amb un aparell de carreuons molt irregulars. No hi ha cap element arquitectònic que permeti afirmar amb seguretat que es tracti d’una capella, ni tan sols d’un edifici medieval. Malgrat tot, una prospecció arqueològica acurada podria ajudar a escatir les característiques i la procedència d’aquesta controvertida construcció. (JAA)
Necròpoli
Vista d’un sector d’aquest ample conjunt cementerial.
ECSA - Museu Monogràfic d’Olèrdola
La necròpoli del Pla dels Albats d’Olèrdola és un dels conjunts de tombes excavades a la roca més coneguts i importants que es conserven a Catalunya, fins al punt que sovint aquest tipus d’enterraments fets a la roca han rebut el nom de tombes olerdolanes. En part van adquirir importància gràcies als dibuixos fets per Alexandre de Laborde, a la primeria del segle XIX.
Actualment, a tot el voltant de les restes de la construcció, identificada com una capella, veiem un gran nombre d’enterraments de mides diverses. Totes les tombes tenen una orientació EO, amb el cap a ponent, en una direcció entorn dels 310°. Tot i les diferències de mides, bàsicament tenen unes característiques semblants. Generalment, presenten un nivell superior tallat amb una forma més o menys rectangular, destinat a encabir-hi la tapa, i un nivell inferior, on hi ha la sepultura antropomorfa pròpiament dita, amb el cos trapezial i el cap diferenciat dins la capçalera de la tomba.
Dibuix d’un grup de sepultures del Pla dels Albats, amb les tombes d’infants que han donat nom a l’indret.
J. Bolòs
Normalment, el cap té forma rectangular i és bastant centrat amb relació a les espatlles. No obstant això, en algunes de les més petites no es marca la diferència entre cos i cap. En aquesta necròpoli, però, malgrat que les tombes d’infants són molt nombroses, tampoc no n’hi ha gaires, amb prou feines mitja dotzena, que tinguin el cap diferenciat del cos. També són força escasses les que no tenen el cap en una posició centrada.
Amb una finalitat pràctica, podem classificar les tombes que han restat actualment en diversos grups: un primer grup podria ésser el situat a ponent de la construcció central, que és format per més de 15 enterraments, alguns dels quals, molt grans, tenen una longitud de 182 o de 205 cm; la majoria, però, són de mida mitjana o petita. Per tal com es presenta la distribució, aquí, d’aquestes tombes, ha fet pensar que no es tractessin de grups familiars, però això és difícil de demostrar, ja que no se n’ha excavat mai cap.
Un segon grup, situat al sud d’aquest, sembla que és format per més de 12 tombes. En aquesta àrea, la majoria són de mida mitjana o bé petita. Normalment, tenen una longitud que oscil·la entre els 80 i els 100 cm.
Més cap a ponent, hi hauria un tercer grup format per uns quants enterraments més. Se’n compten almenys 12, un dels quals és situat més cap a migjorn. A partir d’aquesta zona, més a l’oest, ja es comencen a trobar, a banda i banda, sitges per a guardar cereals, cosa que fa pensar que s’entra en una zona destinada a un ús diferent.
Podem situar un quart grup d’enterraments al nord, a l’altra banda del camí que ara porta al Pla dels Abats. Hi podem veure quatre o cinc sepultures, algunes de mida mitjana, d’altres de mida petita. En aquest sector, sota la brossa, segurament hi ha altres tombes.
Finalment, un cinquè conjunt el podem localitzar a llevant. Hi observem, aproximadament, mitja dotzena de tombes excavades a la roca; s’intueix, però, que n’hi devia haver més, ara amagades o colgades. Algunes d’aquestes són força grosses i profundes (amb una longitud de 170 o de 185 cm) i d’altres, en canvi, són ben petites.
En conjunt, doncs, tenim, uns 50 enterraments evidents. Segurament, però, si s’excavés tota la zona que hi ha al voltant d’aquestes restes, en trobaríem molts més.
A banda de les característiques que ja hem assenyalat, també podem indicar altres aspectes d’aquest notable conjunt de tombes excavades. Algunes vegades s’ha esmentat el fet que, en algunes zones de la necròpoli, hi ha una barreja de tombes de diverses mides —com passa a la zona oest i la sud—, mentre que en d’altres àrees hi ha un predomini de les més petites i mitjanes. Aquesta realitat ha fet pensar, com hem dit més amunt, que podien haver-se agrupat per famílies, contràriament al que s’esdevé en moltes altres necròpolis on els infants i nadons són sebollits a part.
Globalment, si fem un repartiment dels enterraments segons les mides —en especial la longitud—, trobem que el 28,8% de les tombes fan entre 50 i 90 cm de llarg, el 51,1% fan entre 90 i 130 cm de llarg, només el 2,2% tenen una llargada d’entre 130 i 160 cm, 1’11,1% fan de 160 a 180 cm i el 6,6% tenen una longitud que oscil·la entre 180 i 210 cm. Cal pensar que aquesta darrera mida (uns 190 cm) és la longitud més corrent en moltes altres necròpolis de tombes excavades a la roca. És evident, doncs, que devien pertànyer, si no a albats, sí a criatures de pocs anys.
Aquest conjunt d’enterraments, un dels més importants i més coneguts de Catalunya, en principi es pot datar cap al segle X (Bolòs-Pagès, 1982, pàgs. 77), bé que pogué tenir una continuïtat al llarg del segle XI. (JBM)
Bibliografia
- Colominas, 1921, núm. 5, pàgs. 194-196
- Rius i Serra, 1945-47, vol. III, pàg. 8, doc. 806
- Castillo, 1968, pàgs. 835-845
- Ripoll, 1977
- Bolâs-Pagès, 1982, pàgs. 59-103
- Llorach, 1983, pàgs. 117; 278 i 279