Situació
Vista de llevant de l’església, amb la parròquia moderna al fons.
ECSA - J. Cruanyes i LI. Claver
L’església de Sant Jaume de Moja és situada dins el nucli urbà del poble de Moja, al costat de la moderna església parroquial. Moja és a 2 km de Vilafranca del Penedès, unida per una carretera en direcció sud. (JCR-LICS-JAA)
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF905759.
Història
Aquesta església és documentada per primera vegada el 1098, any en què el papa Urbà II confirmà al monestir de Sant Cugat l’església de Sant Cugat de Moja. El 1109 una butlla del papa Calixt II també l’esmenta. Per mitjà d’aquestes butlles es comprova que la parròquia de Sant Cugat de Moja era sotmesa al monestir santcugatenc.
Al segle XV ja consta que tenia com a copatró Sant Jaume. L’església es va mantenir sense gaires modificacions des que s’acabà, al segle XIII, amb l’afegiment de dues capelles a l’arrencada de l’arc presbiteral, fins ben entrat el segle XIX, quan a causa de la seva precària conservació i les seves reduïdes dimensions es construí al costat d’aquesta, cap al 1876, la nova església parroquial dedicada a sant Jaume, a càrrec del mestre d’obres Jeroni Granell. És una obra d’estil eclèctic neomedieval.
Després d’aquestes obres, ja al final del segle XIX, es procedí a restaurar, mitjançant el finançament del bisbe vilafranquí Josep Morgades, l’antiga església romànica adossada al nou temple. No fa gaires anys s’agençà el seu entorn enderrocant uns afegits que no deixaven veure una de les capelles laterals del temple. Actualment, s’ha enreixat l’accés de l’edifici per conservar-lo millor.
Només s’obre dissabtes i diumenges. (SLIS)
Església
Planta d’aquesta singular església, molt concèntrica, amb un petit cimbori sobre el creuer.
J. Cruanyes i LI. Claver
Es tracta d’un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per un arc toral de mig punt, amb un lleuger ultrapassament, i coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral, a l’arrencada del qual s’afegiren dues capelles rectangulars, a nord i sud, obertes amb arcs apuntats força amples.
L’exterior de l’absis, perfectament conservat, té una ornamentació d’estil llombard, formada per quatre lesenes de carreus ben polits que van des del sòcol fins al fris, de dues arcuacions cegues per plafons, amb un total de deu arcuacions. A l’absis, s’hi obren tres finestres de doble esqueixada, molt pròximes.
La porta és d’arc de mig punt, adovellada, amb una simple imposta i orlada. A sobre, hi ha una finestra d’una sola esqueixada.
Damunt la volta de la nau, prop de l’obertura absidal, hi ha el campanar, que és una petita torre de planta quadrada, d’un sol pis, amb una finestra geminada a cada costat. Aquestes finestres se sostenen al mig per una columna cilíndrica amb base i capitell. Els capitells són guarnits de motius vegetals, tots quatre. Corona el campanar una teulada llisa piramidal. Tot el conjunt és fet de pedra molt ben treballada i muntada, tant als capitells com a les columnes. El seu estat de conservació és bo.
La coberta de la nau és de dos vessants de teula àrab, la de l’absis també és feta de teula del mateix estil, com també la de les naus afegides.
El tipus de finestres del campanar i l’execució de les arcuacions absidals apunten cap a una obra tardana, ancorada en les fórmules arquitectòniques del segle XI, però, probablement, construïda ja al segle XII.
A l’interior es conserva una pica beneitera sense cap decoració. (JCR-LICS-JAA)
Escultura
Detall d'una mènsula de l'exterior de l'absis.
ECSA - F.J. de Rueda
L’exterior de l’absis semicircular de Sant Jaume de Moja té cinc dobles arcuacions entre lesenes que recolzen sobre mènsules, totes sense cap tipus de relleu, exceptuant la que es troba més al sud, que mostra el relleu d’un cap humà no gaire ben conservat. La superfície de la cara ha estat rebaixada, llevat de la zona superior i de la part corresponent al nas, amb els ulls i la boca incisos. És d’una factura molt tosca i gens detallista. Dels ulls només s’assenyala el contorn, sense la representació de l’iris i la pupil·la. La boca ha estat reduïda a una línia corba amb les comissures cap avall. De la zona inferior del nas surten dues línies obliqües incises, una a cada banda, que podrien representar un bigoti o, més probablement, les arrugues que en aquesta part de la cara se solen formar. En aquesta peça no es mostra cap interès pel volum ni el sentit del modelatge.
Aquest tipus de figuració sol aparèixer representat, durant el període romànic, en capitells, permòdols, arquivoltes, muntants de portes o arcs de finestres i murs, que generalment assoleixen, com en aquest cas, un sentit purament ornamental. Aquesta obra es pot datar al segle XII. (FJRR)
Capitells
Detall d'un capitell del campanar.
ECSA - F.J. de Rueda
Cadascuna de les quatre finestres geminades que s’obren al campanar de l’església de Sant Jaume tenen, formant part de la seva estructura, una columna amb base i capitell que serveixen de suport als arcs de mig punt. Els quatre capitells, en un estat de conservació no gaire bo, són decorats amb els mateixos motius vegetals, d’una gran simplicitat. Sobre el collarí emergeix, centrada a cada angle i ocupant gairebé tota l’alçada del tambor, una gran fulla lanceolada que es decanta a la part alta cap endavant. Entre fulla i fulla hi ha una faixa vertical, que es va eixamplant progressivament a mesura que s’eleva, on es perfila una tija molt esquemàtica. L’àbac és llis i de perfil pla.
El treball escultòric d’aquests capitells és mínim. No hi ha cap tipus de preocupació per la representació minuciosa dels elements vegetals. Les fulles són completament llises i en manca el nervi longitudinal i els folíols. Les tiges tampoc no mostren cap tipus d’incisió o de motllura. El relleu és, en general, bastant baix.
Encara que sovint els capitells amb aquest tipus d’ornamentació han rebut un tractament escultòric més detallat de qui els ha esculpit, són també abundosos els exemples en què el treball s’ha limitat a dibuixar els traços essencials i prescindir dels elements que s’han considerat més secundaris. Així succeeix, per exemple, en alguns capitells dels claustres de Sant Llorenç de Sous, Sant Salvador de Breda, Santa Maria de Vilabertran i Sant Llorenç de les Arenes, entre d’altres.
Els capitells de Moja s’han de situar en unes dates tardanes, cap al final del segle XII o el principi del XIII. (FJRR)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Rius, 1945-47, vols. I, II i III, pàssim
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàg. 756
- Llorach, 1983, pàgs. 122-125
Bibliografia sobre l’escultura
- Rotger i Sintes, s.d., s.p
- Junyent, 1975, pàg. 204
- Gavín, 1981, pàg. 45
- Llorach, 1984, pàg. 123 i fig. pàg. 345
- Mallart, 1992, s.p
Bibliografia sobre els capitells
- Rotger i Sintes, s.d., s.p
- Gavín, 1981, pàg. 45
- Llorach, 1984, pàg. 124 i fig. pàg. 345
- Mallart, 1992, s.p