Situació
Vista general del vessant assolellat de la vall, amb les balmes aprofitades com a hàbitat en època medieval.
ECSA - J. Bolòs
Conjunt de balmes situades al vessant sud de la vall, al nord d’Olèrdola.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF909734.
Hi podem anar per Moja, travessar aquest poble i agafar la carretera que va a Olèrdola. Pocs centenars de metres més enllà surt a mà dreta una pista asfaltada que va cap a cal Castellví i la vall. Podem anar a les balmes des d’aquest mas o bé si agafem el camí que surt, a l’esquerra, abans de començar a baixar i deixem l’automòbil uns centenars de metres més enllà, quan veiem al costat del camí una vinya. Per un viarany podrem baixar fins a la part inferior del cingle. També s’hi pot anar des de la carretera que va al castell i a Sant Miquel d’Olèrdola. (JBM-RMUC-JARN)
Assentament
Detall d’una balma, amb una escala tallada a la roca i encaixos d’un desaparegut trespol.
ECSA - J. Bolòs
En les balmes que trobem en els cingles del vessant solell de la vall, situades a recer de l’oppidum d’Olèrdola, hi pogué haver una continuïtat de poblament al llarg de molts segles. En moltes d’aquestes coves naturals, trobem nombroses línies de forats fets a les parets de la roca —que corresponen a sostres—, restes de murs de pedres que formaven la façana exterior dels habitatges i que podien pujar fins a la part més alta i sortint de la balma, sitges i restes de dipòsits, etc. Les construccions que hi trobem corresponen, bàsicament, al que es descriu en un document de l’any 1017, relacionat amb el terme d’Olèrdola. Diu: chasas cum curtes cum solo et superpossito et ipsas foveas qui infra sunt (Rius i Serra, 1946, vol. 2, doc. 165), és a dir, les cases amb les corts, amb el terra i el sostre i les sitges que hi ha a sota.
Podem veure les principals característiques d’aquests habitatges, seguint els espadats i les balmes d’oest a est.
Balma
En una primera balma, en una longitud d’uns 12 m, trobem més de 20 forats situats a uns 2 m de terra. Uns 2,3 m més amunt, a la part occidental, hi ha uns quants forats més. Finalment, a la banda est, a terra, veiem la boca d’una sitja lleugerament rectangular, que fa 70 cm per 120 cm. La sitja s’acaba al costat del mur que va d’un extrem a l’altre de la balma (uns 12 m, com hem dit) i és situat a uns 2,7 m de la roca. Aquest mur té un gruix d’uns 90 cm; en algun lloc, sembla com si hagués estat engruixit. Al costat de la sitja hi ha, a terra, un encaix a la roca.
En aquest lloc, podem concloure l’existència d’un habitatge orientat cap al migjorn i format segurament per tres nivells. A peu pla, potser hi havia l’entrada i almenys una sitja. Aquesta planta baixa feia uns 2 m d’alt. En el primer pis hi devia haver les cambres. Finalment, les restes de més forats, que hi ha sobretot a la banda occidental, uns 2,3 m més amunt, fan pensar que hi havia, al cim, un espai, potser unes golfes, amb una alçària d’1,5 m.
Molí de sang
Uns metres més enllà, anant cap a l’est, hi ha una zona on trobem les restes d’un possible molí de sang (Virella, 1984, pàg. 252). És una pedra de secció circular i de forma lleugerament semisfèrica. La cara superior, plana, amb un diàmetre de 153 cm, acaba amb una vora que sobresurt uns 13 cm i té la cara superior tallada de gairell, esbiaixada cap a l’interior. Al centre de la pedra, hi ha un forat amb una profunditat de 28 cm.
Al costat d’aquest possible molí, anant cap a la roca, s’endevina que hi havia hagut un dipòsit de secció el·líptica (fa uns 80 cm per 110 cm), que té un forat a la part inferior i un canalet a la superior. Segurament al seu damunt hi havia un dipòsit d’obra. A la paret del cingle (situada a 2,10 m) hi ha diversos forats, a 110, 140 i 250 cm del terra.
A la banda exterior, en aquest mateix lloc, hi ha una sèrie de graons cavats a la roca, que sembla que pertanyen a un corriol que devia permetre de baixar als camps.
Restes d'un mur de pedra
Més cap a llevant, trobem una altra balma on hi devia haver un altre edifici. Hi ha restes d’un mur de pedra, amb una longitud d’uns 18 m i un gruix d’uns 95 cm, que coincideix, si fa no fa, amb la zona de la roca on hi ha forats. Al nivell de peu pla, veiem les restes d’una escaleta que devia correspondre a l’entrada. A l’exterior hi ha una sitja, amb una boca que fa 87 per 103 cm i una profunditat superior als 155 cm (és mig plena de pedres). A l’interior de l’espai tancat per la paret longitudinal, veiem clarament una altra sitja per a conservar els grans (boca de 60 per 100 cm) i, segurament, encara n’hi havia una altra.
El sostre d’aquest nivell inferior s’endevina en una línia de forats situats a uns 3 m del terra. A la planta superior o principal, contràriament al que s’esdevenia en el conjunt I, en aquest cas, sembla que no s’hi podia accedir directament des la part baixa, per l’interior. A la part central de la balma, en un sortint de la roca, situat damunt del primer rengle de forats, veiem restes d’un mur. Sembla, doncs, que en aquesta zona central de la balma hi devia haver una cambra (amb una profunditat d’uns 3 m); potser cap a l’oest n’hi havia una altra. S’hi havia d’entrar des de l’exterior.
Forats a la roca
Anant cap a llevant, baixem per unes roques, on hi ha encaixos per als peus, i trobem a mà esquerra una sèrie de 12 forats repartits al llarg d’uns 9 m i a una alçària d’uns 3 m del terra. El fet que aquesta zona estigui més embardissada fa més difícil de veure si a terra hi havia sitges o no. Aquests forats per a bigues podien correspondre a un altre habitatge o bé a unes corts.
Restes de cases i sitges
Més cap a llevant hi ha el conjunt més impressionant. En una extensió d’uns 32 m de llarg, trobem una sèrie de restes de cases i de sitges notables. Ho podem dividir en dos sectors.
Un primer sector, amb una longitud d’uns 12 m, era delimitat per un mur exterior que feia de paret externa de dues sitges, en part cavades a la roca i en part fetes d’obra. Tenen una alçària de 210 cm o més i un diàmetre intern màxim de 170 cm. Com les altres, són piriformes, amb la base lleugerament plana. En aquest cas, hi manca el tancament per a la tapa, que devia ésser d’obra. Més amunt de les sitges, uns 90 cm més enlaire, hi ha una zona aplanada, amb una amplada d’uns 3 m. A la paret de la balma, al fons d’aquesta zona allisada, veiem un rengle d’uns 8 forats.
A la part més profunda i més oriental d’aquesta mateixa balma, lleugerament separada del sector anterior, hi ha una roca prominent, situada en un indret elevat. Aquesta gran pedra ha estat buidada per dins per a contenir una sitja. Aquesta sitja fa 160 cm de profunditat i la seva boca fa 80 per 100 cm. La base és plana, amb un diàmetre de 172 cm. A una certa alçària de l’interior del dipòsit, veiem a tot el voltant una sèrie de forats; sembla que a Olèrdola s’han trobat sitges amb uns encaixos semblants. A la boca hi ha un relleix per a la tapa. Per a poder pujar fins a la boca de la sitja hi ha una escala amb 11 graons, que fan 85 cm o més de llarg. A l’esquerra de l’escala hi ha un armariet o fornícula (130 cm d’alt per 90 cm d’ample). A la cara externa de la roca de la sitja es féu un encaix longitudinal, que fa 195 cm de llarg per 50 d’alt i per 35 de fondària; si el trobéssim en un altre lloc, podríem pensar que era un nínxol.
Damunt de la sitja i de les escales apareixen una sèrie de forats que han de correspondre als encaixos per a les bigues d’un sostre. Davant, hi havia un mur longitudinal de tancament, d’est a oest, del qual resta poca cosa; en un tros veiem, però, un encaix molt ben tallat a la roca, destinat a fer-li de fonament.
Forats a la roca
Immediatament a continuació d’aquesta balma, al llarg de poc més de 17 m, hom troba una renglera d’uns 17 forats, situats a uns 2,1 m del sòl actual. Davant hi ha un mur que segueix paral·lel a la paret de la roca; a l’extrem est hi ha un petit mur de tancament de només 60 cm d’ample. A l’est d’aquest mur hi ha una sitja (amb una boca de 60 per 90 cm) i a la paret un encaix de 180 cm d’ample per 180 d’alt. Uns quants metres més enllà, encara hi ha un altre possible dipòsit que fa 3,20 m de llarg.
A l’extrem oposat, a l’oest d’aquest sector, hi ha les restes d’una graonada de dipòsits. El superior fa, en planta, 125 cm per 115 cm. El segon, una mica més inferior, té la mateixa amplada de 125 cm i una longitud de 70 cm. El tercer és encara més petit. Finalment, el darrer és més gran, amb una amplada de 210 cm. Cal pensar que d’un a l’altre varia, no sols l’alçària del nivell superior, sinó també llur profunditat (és de 32 i 50 cm als dos més alts). Diversos forats permetien que el líquid que contenien passés d’un dipòsit al següent. Per damunt del dipòsit superior, hi ha un gran tall o encaix a la roca que quasi coincideix, en planta, amb el dipòsit que hi ha sota (fa 130 cm d’ample). A les parets d’aquest gran encaix veiem diversos forats. Podem suposar que aquest conjunt de concavitats i encaixos podien correspondre a un trull per al vi o l’oli, instrument que de vegades trobem en la documentació de l’alta edat mitjana (vegeu també Fité, 1983, pàgs. 208-218).
Sitja
Finalment, cal assenyalar l’existència al cim del cingle, damunt d’aquestes balmes, d’una sitja amb una boca d’uns 90 cm, que té un relleix per a la tapa i una profunditat d’uns 170 cm; té, però, una forma una mica irregular a causa que aprofitava una concavitat natural.
La datació d’aquest conjunt d’habitatges, amb llurs dependències, és difícil. En principi, hem de pensar que aquests forats i murs han de correspondre a les cases que hi havia en aquest lloc cap a l’any 1000, en una època en què era normal l’ús de sitges amb les característiques de les que trobem en aquest indret. Cal tenir present l’estret lligam que devia existir entre aquests llocs de poblament i la important població d’Olèrdola, on trobem gran nombre de sitges amb uns trets característics quasi iguals. D’altra banda, hem de pensar que aquests habitatges segurament pertanyen a un moment anterior a l’època en què es construïren els masos de Cal Castellví o de Can Ximet, situats als dos extrems d’aquesta cinglera, i que cal suposar que són de després del canvi de mil·lenni. Potser encara és més problemàtic saber quan començaren a ésser utilitzades o edificades aquestes balmes, si bé semblaria plausible remuntar-se a la prehistòria. De fet, però, pensem que, tal com han arribat fins a nosaltres, a causa de les característiques de les construccions, no poden ésser d’una època tan reculada. Certament, però, les diverses restes constructives tant poden ésser de cap a l’any 900, com poden tenir un origen més antic, més proper a l’etapa final de l’imperi Romà, tal com s’ha proposat en relació amb algunes balmes d’aquesta comarca, sobretot a causa dels materials ceràmics que s’hi han trobat. (JBM-RMUC-JARN)
Bibliografia
- Virella i Bloda, 1981, pàgs. 259–279
- Fité, 1983, pàgs. 207–238
- Virella i Bloda, 1984, pàgs. 249–271