Situació
Masia fortificada o casa forta del veïnat de Campdàsens de Pontons.
ECSA - J. Bolòs
Casa forta situada, actualment, enmig d’un bosquet, al veïnat de Campdàsens, en un altiplà que s’estén a ponent de la població de Pontons, prop de les torres de Cal Xamanet i de Can Guixó.
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF745866.
Des de la carretera que va de Pontons a Santes Creus, al quilòmetre 11, 6, surt, a mà dreta, una pista que va cap a la Llacuna. Després de deixar a l’esquerra Cal Xamanet, veiem davant nostre les restes de Cal Rei. (JBM)
Història
Malauradament, no disposem de notícies històriques sobre els orígens d’aquesta fortalesa. Tanmateix, cal dir que estava inclosa dins el terme del castell de Pontons, documentat des del segle X.
Per les restes conservades, sembla que l’edifici, abans de convertir-se en masia, fou residència de cavallers. (CPO)
Torre
Planta de l’antiga torre o mas de Cal Rei.
J.F. Cabestany
La construcció té una planta gairebé quadrada, D’acord amb l’estudi que en va fer, l’any 1976, Joan-F. Cabestany, fa 8,05 m × 8,53 m. Té una alçària que actualment oscil·la entre els 10,25 i els 11 m. Ara no té cap tipus de coberta; tot i això, el seu estat de conservació encara és força bo. A l’interior s’endevina l’existència de tres nivells d’habitació: un a peu pla, un altre de principal i un darrer de superior, sota la coberta. El gruix del mur és de 0,92 m. EI seu interior resta dividit, d’est a oest, per un mur transversal, al qual s’obren tres portes, una a cada planta. Especialment, les del pis principal i les del pis superior són acabades amb sengles arcs de mig punt fets amb dovelles ben treballades.
Aquest mur transversal defineix dos àmbits. Un de septentrional, amb una amplada de 2,19 m i un de meridional, amb una amplada de 3,75 m.
La porta principal de l’edifici, situada a la façana oriental, és acabada també amb un arc de mig punt format per 8 dovelles. Al nivell de ran de terra hi ha diverses espitlleres; aquestes són, però, més nombroses al pis principal —situat a 3,30 m del sòl— i al pis superior, situat uns 5 m més amunt.
A la façana est, sobre la porta principal, hi havia una finestra acabada amb un arc apuntat format per una llinda monolítica (que actualment ha estat arrencada).
Els carreus són de mida mitjana (per exemple, 15 cm d’alt × 25 cm de llarg); les pedres més ben treballades, de color més rogenc, les trobem als caires de l’edifici. El morter és molt terrós.
Aquesta construcció sembla que pot ésser datada cap al final del segle XII o al segle XIII. En principi, hem de pensar que és un edifici destinat a membres de la petita noblesa o d’una pagesia molt rica. L’existència de nombroses espitlleres, de tres portes amb dovelles ben escairades, de finestretes, de murs fets amb carreus i, en especial, el fet que hi hagi tres plantes fa que aquest edifici sigui molt més proper a les cases fortes o, fins i tot, als castells de l’època que no pas a les cases pageses que coneixem. De fet, si establim comparacions, trobem que les característiques d’una casa forta (hospitium) d’un cavaller del Perigord occità, formada per una sala, dues cambres, una cuina, un celler, un rebost i un estable a peu pla, no eren pas gaire diferents de les que creiem que devia tenir la torre de Cal Rei de Pontons. Cal pensar, així doncs, que de bell antuvi aquesta torre i les altres que hi ha prop seu, eren habitatges de cavallers; no degué ésser fins cap al segle XV que foren habitades per pagesos. És prou sabut que al final del segle XV s'extingiren en bona part de l’Europa occidental nombrosos llinatges de cavallers; estem d’acord amb B. Fournioux (1988, pàg. 264) quan afirma que “si bé la instal·lació d’aquests petits cavallers fou efímera i només ens ha deixat uns indicis mínims, l’ocupació pagesa que la succeí ha estat, per contra, perdurable.” (JBM)
Bibliografia
- Cabestany, 1976, pàgs. 548-556
- Fournioux, 1988, pàgs. 255-272