Situació
Vista aèria de l’església situada al costat de la masia anomenada “La Casa Gran”.
ECSA - J. Todó
Església situada al costat de la masia anomenada la Casa Gran. Del quilòmetre 21, 9 de la carretera de Martorell a Capellades, a uns 6 km de Martorell, surt a mà esquerra una pista que mena a la capella en poc més d’1 km.
Les claus es poden demanar a cal Quico, al veïnat de Sant Joan Samora. (JCR-LICS)
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF055919.
Història
Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 1080 en una donació que feu Seniofred, clergue, a l’abat Andreu de Sant Cugat. Aquest clergue donà a l’esmentat monestir diversos béns mobles i immobles.
A canvi, l’abat Andreu amb tota la congregació del cenobi encarregà a Ramon Seniofred l’església de Sant Joan Samora, amb les terres, vinyes i d’altres pertinences perquè les treballés.
L’any 1182 la capella és esmentada com a Sant Joan Moragrega. Era sufragània de Gelida el 1304, però el 1453 ja figura integrada a la parròquia de Sant Llorenç d’Hortons, d’on és esmentada com a sufragània del segle XV en endavant. (RRT)
Església
Planta de l’església ampliada amb una capella lateral i la sagristia.
J. Cruanyes i LI. Claver
Església d’una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular, obert per un arc presbiteral. A la façana nord han estat afegides una capella i la sagristia. La nau és coberta amb volta de canó, de perfil apuntat, i reforçada per dos arcs torals, també apuntats, que com la volta arrenquen d’una imposta que segueix tot el perímetre.
El portal d’entrada està al mur de migdia, és de grans proporcions, té dues arquivoltes, amb imposta, d’arc de mig punt amb grans pedres adovellades, tota la volta orlada, amb estries tant a la volta com a la imposta.
Sobre el mur de ponent es dreça un campanar d’espadanya, de grans proporcions, de dues obertures amb arc de mig punt coronat per una cornisa de dos vessants, reformat posteriorment.
Al mur de migdia hi ha una finestra d’esqueixada simple, i al centre de l’absis n’hi ha una de doble esqueixada.
L’aparell és de carreus ben tallats i polits, però força erosionats, disposats molt uniformement, i que palesen les fórmules pròpies de l’arquitectura del segle XII. (JCR-LICS)
Pica
A l’interior de l’església, a la capella afegida al mur esquerre de la primitiva construcció romànica, es conserva una pica baptismal certament curiosa. L’any 1926 Mn. Trens ja la descrivia com una pica molt interessant. La seva estructura és circular i la part superior és envoltada per dos grossos bordons. A sota mateix hi ha una sanefa en relleu de motius triangulars invertits. A la part inferior hi ha un altre gros bordó i, en sentit ascendent, una altra sanefa en relleu formada per una mena de puntes de llança, o bé triangles acabats amb petits rombes. Tota la superfície és coberta d’una capa de pintura de color terrós. (ECO-XVT)
Bibliografia
- Rius, 1945–47, vol. II, doc. 702, pàgs. 364–365
- Virella i Bloda, 1982, pàgs. 104–106
- Llorach, 1983, pàgs. 43–44
- Cruañes-Virella, 1984, pàgs. 49–50