La necròpoli d’Espiells o de la Miranda (Sant Sadurní d’Anoia)

Situació

Necròpoli situada al cim del turó de la Miranda, prop del poble d’Espiells. Des d’aquest turó, acabat amb un petit planell, hi ha una bona panoràmica sobre la vall del riu Anoia.

Mapa: 35-16(419). Situació: 31TDF008891.

Des de Sant Sadurní d’Anoia, cal agafar la carretera de Masquefa. Abans d’arribar a Monistrol d’Anoia, cal girar a la dreta, cap a Can Catassús i Espiells. Al costat del nucli del poble actual hi ha el turó de la Miranda. L’església de Sant Benet resta més avall, a una certa distància. (JBM)

Història

El lloc d’Espiells és documentat d’ençà de l’any 986, data en la qual la possessió d’aquest indret és confirmada al monestir de Sant Cugat del Vallès. L’any 1063, s’hi documenta l’existència d’una torre i d’una església dedicada a sant Benet (alodium de Espidelis cum ipsam ecclesiam Sancti Benedicti et cum ipsam turrem). Al segle XII, hi surt esmentada l’existència de diverses cases; el 1127 es menciona un mansum de Espidelis. L’any 1166, amb relació a unes afrontacions, hi ha l’esment d’un cimiterio Sancti Benedictí, que no és pas segur, però, que correspongui al de la Miranda. (JBM)

Necròpoli

Planta parcial d’aquesta necròpoli de tombes cobertes amb lloses.

J.M. Bosch i J. Vallès

Al cim del turó, al voltant d’una construcció contemporània, hi ha una necròpoli de cistes fetes amb lloses. S’hi trobaren 18 tombes, de les quals se n’excavaren, als anys vuitanta, 10. L’excavació fou dirigida per Josep M. Bosch i per Jordi Vallès. Foren datades a la darreria del segle XII i al principi del segle XIII, d’acord amb la tipologia de les tombes i amb alguns fragments de terrissa que s’hi trobaren.

Les tombes són de lloses, amb unes formes poc o molt irregulars. Tenen una planta rectangular o lleugerament trapezial. Eren cobertes, també, amb diverses lloses. Tenien una orientació est-oest.

En 5 tombes es trobaren restes òssies. S’hi desenterrà un home d’entre 25 i 31 anys, una dona segurament vella, un infant d’uns 5 o 6 anys, que patia anèmia, per una alimentació mancada de ferro, un altre nen d’uns 4 anys, etc.

La datació d’aquest tipus d’enterraments de lloses, situats al cim de turons, planteja molts problemes. En alguns casos (a Osona), han estat datats en època visigòtica i hom ha cregut fins i tot que podrien pertànyer a comunitats poc cristianitzades; en d’altres casos (Berguedà, Solsonès) se’ls ha datat a l’alta edat mitjana (època carolíngia o potser, més aviat, anterior), i encara, altres vegades (amb relació a tombes de la Garrotxa o de l’Empordà), s’ha plantejat el problema de no saber si eren prehistòrics. Sortosament, en aquest cas, en dues de les tombes d’Espiells es trobaren petits fragments de terrissa grisa que han pogut ésser datats cap a l’any 1200, data certament ja molt tardana per a aquest tipus d’enterraments. (JBM)

Bibliografia

  • Aventín i Salrach, 1981
  • Llorach, 1983, pàgs. 49–277
  • Bosch-Vallès, 1989, pàgs. 99-114