Situació
Petita capella adossada a la masia de la Sanabra, avui dia destinada a magatzem agrícola.
ECSA - E. Pablo
Aquesta església és situada al costat de la masia de la Sanabra. Cal agafar la carretera de la fàbrica de ciment, passar per darrere del convent de Sant Ramon de Penyafort, fins a la masia de Cal Noi, i pel mateix camí, a uns 200 m cal agafar un trencall a l’esquerra fins a la masia. (JCR-LICS)
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF882729.
Història
El lloc de la Sanabra és esmentat per primera vegada l’any 992 en la forma llatina Sinapis. El 993 Guilleria donà a Sant Cugat del Vallès part d’un alou seu i part d’un altre que fou de la seva muller Ermessenda. Aquests es trobaven al comtat de Barcelona, al terme del castell d’Olèrdola, al lloc de la Sanabra i a les Espitlles. Durant el segle XI el lloc de la Sanabra apareix repetidament documentat.
Ara bé, l’església no apareix citada directament fins l’any 1306, en què es procedí a la provisió de la capella de Santa Maria de la Sanabra, situada a la parròquia de Santa Margarida del Penedès, per part del bisbe Ponç de Gualba a favor de Gombau d’Olorda, Romeu de Bellestar i Umbert d’Olorda. L’any 1349 n’era beneficiat Bernat de Clariana.
Actualment, es troba en un lamentable estat de conservació. (SLIS)
Església
Planta de l’església, que té obert en el sòl del primer tram de la nau un cup de vi.
J. Cruanyes i LI. Claver
Església d’una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, amb una finestra de doble esqueixada al seu centre. La porta d’entrada, situada al mur de ponent, és petita i d’estructura senzilla, de mig punt, i adovellada. Damunt seu hi ha un ull de bou.
La volta original, esfondrada, era de canó, i avui cobreix l’edifici un sostre de bigues de fusta, tret de l’absis, de volta de quart d’esfera original, i cobert amb teula àrab.
Al seu interior hi ha una imposta, fins i tot a l’absis, i un arc toral de mig punt. Els murs nord i sud presenten un arc buidat en el gruix del mur.
Tota l’església és construïda amb grans carreus de pedra picada molt ben conservats, característics de l’obra del segle XII. Actualment, resta abandonada, serveix de magatzem per a estris agrícoles i a l’interior hi ha un cup de vi. (JCR-LICS)
Bibliografia
- Rius, 1945-47, vol. I, doc. 292, pàgs. 245-246
- Llorach, 1978a, pàgs. 16-17
- Cruañes, 1980, pàg. 54
- Girona, 1982, pàgs. 99-101
- Virella i Bloda, 1982, pàg. 72
- Llorach, 1983, pàgs. 148-149